Cuina Fàcil: Canelons d’espàrrecs amb pernil dolç i formatge

Ramon Font
Ramon Font, gastrònom

De canelons se’n poder fer de nombrosos tipus. Fins i tot, jo, en ple hivern, em converteixo en un autèntic caneló embolcallat entre l’edredó. Anècdotes a banda, la cuina i la seva evolució ens permet experimentar, modificar receptes originals i adaptar-les a la nostra creativitat.

El plat d’avui va una mica per aquí. Quan parlem de canelons, a tots ens ve al cap aquella menja tan bona i esperada en dates especials com Nadal o alguna celebració d’autèntica festa. Què hem de dir dels populars “canelons de l’àvia”?

Per aquesta ocasió us proposo, possiblement, una de les receptes més simples de les que us he explicat: embolicar un espàrrec blanc amb una llenca de formatge i una darrera capa consistent en un tall de pernil dolç. Així de simple i així de bo. Però, anem a pams perquè haurem d’acomplir uns requisits mínims si volem obtenir l’èxit assegurat.

Primer! Escollirem un bon producte. El nostre protagonista principal és l’espàrrec, per tant, procurem adquirir-ne uns de bons, de qualitat. Uns de navarresos, amb la seva IGP, són una garantia. Que no siguin filosos, altrament, passarem per una mala situació. Sobretot si tenim convidats davant nostre. Això d’anar traient filets de la boca no queda massa “cuqui”.

Bé, els espàrrecs els podeu coure vosaltres amb aigua i un grapat de sal i un xic de sucre, o bé, fent-ho més fàcil, els compreu en conserva. En ambdós casos, quan els tingueu, escorreu-los bé, que deixin la seva aigua. Recordeu de guardar l’aigua del pot (o la llauna) o la de l’olla si els heu cuit vosaltres. Aquest líquid és valuosíssim. Us el podeu beure calent tal qual, com un consomé. O, el congeleu per a quan feu un arròs de verdures.

Total! Disposem damunt un plat o un taulell net el tall de pernil dolç (dels grans) i, immediatament, a sobre, ja hi posem una llenca de formatge, també grandeta. Recomano un havarti, gouda o similar. I, som-hi! Ho emboliquem amb cura de no trencar massa el tall de pernil perquè sinó, dins del forn, el formatge ens marxarà de l’interior.

Quan haguem fet els canelons que necessitem (feu-ne uns 4 per persona) els recobrirem generosament de formatge ratllat. Escolliu-ne d’aquells que es fonen bé i van genials per a gratinar. Jo, per aquest plats, en gasto un que és de dos o tres colors diferents i, per tant, de varietats també diferents.

Alerta! En aquest punt us vull dir que aquesta recepta la podríeu fer igual, però, si encara voleu més consistència hi inclouríem beixamel. Vosaltres mateixos. A mi, sense, m’és més que suficient. I també comentar-vos que es podrien substituir els espàrrecs per endívies. El que faríem seria tallar-les (en vertical) en 3 o 4 talls, segons la seva grandària i les embolcallaríem amb el formatge i el pernil dolç i, per acabar, també les recobriríem de formatge ratllat.

Ens havíem quedat aquí. Ja tenim els nostres canelons fets i ben recoberts de formatge ratllat. Doncs, cap al forn, que el tindrem ja calent, entre 180º i 200º. No us parlo de temps. Haureu d’anar comprovant com el formatge del damunt es fon i, arribat el moment, ho remateu amb el gratinador. Li donarem aquell color tan daurat i torradet que ens aportarà un sabor flipant.

I res més. Ho retirem del forn i ho servim en un plat. No us entretingueu massa. La gràcia és menjar-ho calent (no us cremeu, però) per tal de gaudir del formatge fos de l’interior i el formatge de l’exterior que se’ns haurà gratinat. Bon profit i fins aviat.