El Papa Francesc va deixar-nos aquestes tres paraules, “tenir cura, protegir, i acompanyar les famílies”, en el seu viatge apostòlic a Cuba fa uns pocs dies, i també que “la família no és un problema sinó una oportunitat”. Igualment a Filadèlfia, clausurant l’Encontre mundial de les Famílies, ens acaba de dir: “No podem pensar en una societat sana que no li doni espai concret a la vida familiar. No podem pensar en una societat amb futur que no trobi una legislació capaç de defensar i assegurar les condicions mínimes i necessàries perquè les famílies, especialment les que estan començant, puguin desenvolupar-se. Quants problemes es revertirien si les nostres societats protegissin i asseguressin que l’espai familiar, sobretot el dels joves esposos, trobés la possibilitat de tenir un treball digne, un sostre segur, un servei de salut que acompanyés la gestació familiar durant totes les etapes de la vida”.

Som en plenes sessions del Sínode 2015 sobre la família, que tracta de “La vocació i la missió de la família en l’Església i en el món contemporani”.  El Sínode posarà en relleu novament el gran valor de la família, que és “església domèstica” i casa de l’amor entre els matrimonis i entre les diverses generacions, fent especial atenció als infants i joves, mirant al futur, i als ancians, mirant el passat i la tradició rebuda i per ells acumulada. L’Església té la voluntat de proclamar davant del món d’avui els valors que la visió cristiana del matrimoni i de la família ofereix a les persones i a la societat, i que estan sotmesos a una forta erosió en la cultura actual.

El Sínode també ha de ser l’ocasió de viure el temps de la misericòrdia. El rostre de Déu que es manifesta a l’Evangeli és el d’un Déu misericordiós i compassiu, que perquè és infinitament misericordiós, contínuament ens està invitant a la conversió. Ens cal posar-nos a l’escolta de la Paraula de Déu, per rebre aquesta bona nova en la seva integritat, ja que denuncia les nostres comoditats i egoismes, la nostra infidelitat, però sempre proclama la inacabable misericòrdia de Déu, que sempre i per damunt de tot és Pare “compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor” (Ex 34,6).

Hi ha frescor en els temes del Sínode i en la manera de tractar-los, i això ho devem al Papa Francesc, molt compromès perquè sinodalment, en comunió, els Bisbes amb l’ajuda d’experts i del testimoni de matrimonis i famílies, trobin camins de primavera eclesial, sense intransigències ni fardells pesants, però sempre fidels a la Paraula de Jesús i a la Tradició de l’Església. Tasca difícil perquè ja han aparegut contradiccions, tensions i alguna confrontació, però l’Esperit Sant ajudarà el Papa i els Bisbes a escoltar les situacions de les persones,  a trobar major claredat en algunes qüestions candents (divorciats, homosexuals, parelles de fet, adopcions, paternitat responsable, etc.) i a reafirmar la línia evangèlica fonamental i bàsica de la misericòrdia. Es discuteix molt avui sobre quin futur, quin món volem deixar als nostres fills. I suggereix el Papa: ”Deixem un món amb famílies. És la millor herència”. Hem de pregar i demanar-ho ardentment. Ha de ser la nostra contribució des de les Diòcesis al gran esdeveniment sinodal que té lloc prop del sepulcre de St. Pere.