Crònica del Festival de Sitges1: Atrapats en el laberint a Sitges 2018

El Premi Honorífic a Nicolas Cage ha servit per publicitar el film a competició ‘Mandy’, un psicotrònic i abrasiu thriller-metal de venjança en què Red Miller (Nicolas Cage) embogeix de fúria quan una secta mata a la seva dona, Mandy. Cage esdevé una caricatura de si mateix en aquest film desmesurat prestant-se a un salt mortal actoral sense xarxa, tan passat de voltes com captivador. Igual que l’altre Premi Honorífic a Ron Perlman ha anat acompanyat d’un film produït per ell mateix i fet a la seva mida com a actor protagonista, ‘Asher’ de Michael Caton-Jones. ‘Asher’ participa en la secció Òrbita i es tracta d’un thriller sec de regust clàssic sobre un solitari assassí a sou de Brooklyn que intentarà redimir-se per amor quan coneix per atzar la veïna d’una de les seves víctimes, Sophie (Famke Janssen).

Enmig d’un fotimer de pel·lícules, ens centrarem més àmpliament en la nova proposta del nord-americà David Robert Mitchel, director d’un suggeridor film de terror adolescent en format de cinema independent, ‘It follows’ (2014), qui competeix amb un torbador i laberíntic thriller juvenil, escrit per ell mateix, i ambientat a Hollywood, ‘Under the Silver Lake’. També resulta meritòria la participació a concurs del gal·lès Gareth Evans, que aparca els films d’arts marcials, com les dues entregues de l’emblemàtic ‘The Raid’ (2011 i 2014), i ho prova amb molt bona factura però sense massa inspiració amb el film fantàstic terrorífic ‘El Apóstol’.

Secta sanguinolenta
‘El Apóstol’ és un film d’horror produït per Netflix ambientat a principis del segle XX a la Gran Bretanya per narrar el rescat d’una germana segrestada per una secta en una illa remota. L’intrús, Thomas Richardson (Dan Stevens), quedarà atrapat en el fanatisme d’una comunitat religiosa pagana, tancada en si mateixa, que adora una deessa de l’illa. Aquest entorn hermètic resulta propici perquè tot desemboqui en la violència i la crueltat per mantenir el control dels adeptes.

Una mica a la manera de ‘El bosque’ de M. Night Shyamalan, barrejant també amb ‘Les bruixes de Salem’ d’Arthur Miller, més les cartes del thriller monàstic de ‘En nom de la rosa’, tot i que prefereix enfangar-se en allò més macabre i sòrdid, treballant textures saturades, asfixiants, amb un pòsit d’atmosfera inquietant i malaltissa, i una gust per la tortura i allò més escabrós. Llàstima que tot resulti bastant inconnex, amb forats clamorosos de guió, i amb un protagonista principal força pèssim.

Cabòries d’un jove avorrit
‘Under the Silver Lake’ de David Robert Mitchel, està focalitzada sobre el jove Sam (Andrew Garfield), atret per una noia que coneix un vespre a la piscina comunitària, Sarah (Riley Keough), noia que després desapareix de sobte, sense deixar rastre. El noi sembla un doble del protagonista de ‘La ventana indiscreta’ de Hitchcock, un home avorrit, apàtic i tafaner, que es dedica a observar el veïnat amb els seus prismàtics. De fet, la trama es desenvolupa en format de thriller, la recerca d’aquesta noia, cerca portada al gran galimaties de Los Angeles i el mateix laberint mental del protagonista. La recerca de pistes du a Sam a endinsar-se en l’univers urbà de Los Angeles i en el submón del cinema, mogut per la notícia del segrest d’un magnat de la ciutat o l’aparició d’enigmàtics cartells anònims que avisen d’un perillós assassí de gossos en el barri.

Sam creu seguir símbol i signes amagats, té visions dantesques com animals morts, visita tombes i cementiris o locals amb reclams mortuoris, es deixa arrossegar per aparicions femenines com una noia d’un anunci publicitari, fa cas d’un taciturn i obsessiu dibuixant de còmics, assisteix a concerts de grups de rock o es presenta en saraus diversos. Pel que fa a la presència del món del cinema, pesa en gran mesura l’actriu Janet Gaynor a través d’al·lusions, fragments de films seus o la seva mateixa tomba. Un film que es mou entre el deliri, el somni o la fantasia. Un film inextricable sobre els malsons que pot generar Hollywood, proper a David Cronenberg o David Lynch, però sense el costat tèrbol i torbador d’aquests. Aleshores predomina una atmosfera surrealista, de comèdia de situacions absurdes, feta de personatges estrambòtics i excèntrics, personatges impossibles.

Així que ens trobem davant d’un thriller sense suspens, més aviat, doncs, una comèdia neonegre a partir d’un personatge ple de cabòries. Un jove immadur, sense feina, atrapat en el castell kafkià que respon més aviat al món del seu subconscient, forjat a partir de fòbies i fixacions diverses provinents de la cultura popular. Una atractiva immersió en un trencaclosques indesxifrable, submergir-se també en el llac que dóna títol al film, Silver Lake, sempre a la recerca de preguntes sense respostes.

TOTES LES NOTÍCIES