El primer dels dos representants del cinema romanès seleccionats en la Secció Oficial, Cristi Puiu, membre de la gran família de Cannes, retorna a casa després de “Aurora, un asesino poco común” (2010) per presentar “Sieranevada”. Es tracta d’un llarg però robust film de títol elusiu al voltant d’un retrobament familiar a Bucarest en motiu de la commemoració dels quaranta anys de la mort del pare.

Aquest ritual familiar que entronca amb la tradició de les celebracions al voltant de la taula serveix per aplegar un divers mosaic humà per tal de cimentar i fondre els llaços familiars entre tots plegats. Però aquesta trobada no acaba de reeixir i mai s’acaba de concretar per disputes, anècdotes i incidents que transformaran aquesta jornada assenyalada en una pírrica i ridícula commemoració.

Tot pren un caire al·legòric quan copsem aquest cenacle familiar com a reflex del propi país. El pis, decorat central i únic, llevat d’un preàmbul a l’aire lliure i una sortida del cau cap al final del film, que confina un grup reduït i heterogeni circumscrit en aquest espai limitat, força la simple presència dels seus protagonistes entesa com a representació d’una entitat més gran. Aquesta percepció encara es fa més palesa en les converses i comentaris sobre la història recent del país abans i després de la caiguda del comunisme, i lligada als fets que han marcat el nostre temps com els atemptats del 11S.

La pel·lícula sobresurt per un extraordinari exercici cinematogràfic al posar la càmera dins d’un pis atapeït i ple a vessar de gent, pràcticament sense espai per filmar. Doncs la càmera executa una feina prodigiosa situant-se en totes les dependències de la casa oferint simultaneïtat d’accions mitjançant llargs plans-seqüències en què a partir de la seva posició fixa abraça els personatges i els seus moviments sovint amb panoràmiques d’anada i tornada.

Igualment s’estableix un elaborat joc de posada en escena alhora de mostrar i no mostrar les accions dels protagonistes servint-se del recurs de les portes tancades que deixen una escena fora de camp, o també, gràcies a les portes entreobertes per on s’entreveu el que hi passa. El treball majúscul de realització de Puiu, que vindria a confirmar la vitalitat i creativitat del contemporani cinema romanès, va acompanyat també de la disposició coral del film que es serveix de les entrades i sortides dels personatges com si fossin dalt d’escena durant una representació teatral.

En la construcció d’aquest encadenat d’escenes independents però entrerrelacionades entre sí i que es desenvolupen en aquest gran escenari que és el pis urbà protagonista, subdividit alhora en microescenaris responent a la pròpia parcel·lació del pis en habitacions, serveix per constatar també l’evidència d’un titànic treball de direcció d’actors. El film “Sieranevada” obté uns enlluernadors resultats de tot plegat que el faria digne candidat de figurar en el palmarès final del festival.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada