Acabem avui la síntesi-resum de l’Exhortació postsinodal “Viu Crist” del Sant Pare Francesc, de 25 de març de 2019, presentant els dos últims capítols d’aquest bell document.

8.- El capítol vuitè (nn. 248-277) tracta de “la vocació”. El fonamental és discernir i descobrir que el que Jesús vol de cada jove és abans de res la seva amistat, l’amistat amb Ell. En el diàleg amb Simó Pere la gran pregunta de Jesús va ser: «M’estimes?» (Jo 21,16), és a dir: ¿Em vols com amic? La missió que rep Pere de cuidar els seus anyells estarà sempre en connexió amb aquest amor gratuït, amb aquest amor d’amistat. El Papa anima els joves a “ser per als altres”, vocació entesa en el sentit precís de la crida al servei missioner dels altres. Cridats pel Senyor a participar en la seva obra creadora, aportant al bé comú a partir de les capacitats que rebem.

Després se centra en “l’amor i la família” (nn. 259-267). Els joves senten amb força la vocació a l’amor, i somien trobar la persona adequada amb qui formar una família i construir una vida junts. Sens dubte és una vocació que Déu mateix proposa a través dels sentiments, desitjos i somnis. El Sínode va destacar que la família continua essent el principal punt de referència per als joves. Aprecien l’amor i la cura dels pares, donen importància als vincles familiars i esperen aconseguir al seu torn formar una família. Un altre apartat és el dedicat al treball que defineix i influeix en la identitat i l’autoconcepte d’un adult jove i és lloc fonamental on es desenvolupen amistats i altres realitats. El món del treball és un àmbit on els joves experimenten formes d’exclusió i marginació. La primera i la més greu és l’atur. I acaba tractant sobre les “vocacions a una consagració especial” (nn. 274-277): el sacerdoci i la vida religiosa.

9.- El capítol novè i últim (nn. 278-282) està tot ell dedicat al “discerniment”, que per al Papa Francesc és clau perquè els joves no es converteixin en titelles a mercè de les tendències del moment. Tracta de com discernir la vocació, indicant que és una tasca personal que requereix espais de solitud i de silenci. Cal fer-se preguntes com “qui sóc jo?”, però el Papa indica la gran pregunta: “Per a qui sóc jo?”. Ets per a Déu, sens dubte. Però Ell va voler que fossis també per als altres. I convida els joves a escoltar la crida de l’Amic Jesús. Subratlla que és imprescindible l’escolta i l’acompanyament dels joves. “Escolta” que requereix tres sensibilitats fonamentals: escoltar la persona (indica el valor que té l’altra persona per a nosaltres, més enllà de les seves idees i de les seves eleccions de vida); escolta discernidora (què em diu aquesta persona, què em vol dir, què desitja que jo comprengui); escoltar els impulsos que l’altre experimenta d’anar cap endavant. És l’escolta profunda de “cap a on vol anar veritablement l’altre”.

L’Exhortació acaba amb un “últim desig” (n. 299): «Estimats joves, seré feliç veient-vos córrer més ràpid que els lents i temorosos. Correu atrets per aquest Rostre tan estimat, que adorem a la Sagrada Eucaristia i reconeixem en la carn del germà sofrent. L’Esperit Sant us empenyi en aquesta cursa cap endavant. L’Església necessita el vostre entusiasme, les vostres intuïcions, la vostra fe. Ens fan falta! I quan arribeu on nosaltres encara no hem arribat, tingueu paciència per esperar-nos-hi».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada