“Viu Crist, esperança nostra, i Ell és la més bella joventut d’aquest món”. Així comença l’Exhortació apostòlica posterior al Sínode dels Joves, celebrat del 3 al 28 d’octubre de 2018. Una exhortació que el Sant Pare Francesc dirigeix als Joves i a tot el Poble de Déu, signada al Santuari de Loreto el 25 de març de 2019. No podem deixar-la passar. A tots ens interessa, ens convoca i ens estimula, i per això miraré de resumir-la durant aquest mes d’agost. La trobareu a:http://w2.vatican.va/content/francesco/es/apost_exhortations/documents/papa-francesco_esortazione-ap_20190325_christus-vivit.html El Papa afirma que es va deixar inspirar per la riquesa de les reflexions i diàlegs del Sínode, de tal manera que la seva paraula està “carregada de milers de veus de creients de tot el món que van fer arribar les seves opinions al Sínode”.

El text consta d’una breu introducció i de nou capítols.

1.- El primer capítol (nn. 5-21 del document) titulat “Què diu la Paraula de Déu sobre els joves?”, mostra com les Sagrades Escriptures estan penetrades per l’amor de Déu envers els joves, ja que Déu surt al seu encontre en moltes ocasions, per manifestar-los el seu amor.

2.- El segon capítol (nn. 22-63), “Jesucrist sempre jove”, reflexiona sobre el Jesús jove entre els joves i exemple dels joves i dels consagrats al Senyor. Ja el Sínode va dir que la joventut és una etapa original i estimulant de la vida, que el mateix Jesús va viure, santificant-la. La joventut de Jesús (nn. 23-29) pot resultar inspiradora per a tot jove que creix i es prepara per realitzar la seva missió (nn. 30-33). A continuació, es posa l’accent en la joventut de l’Església (nn. 34-42), que és jove quan es deixa renovar i està atenta als signes dels temps. I acaba centrant-se en Maria, la noia de Natzaret, i presenta el testimoni de diversos joves sants (nn. 43-63).

3.- “Vosaltres sou l’ara de Déu” es titula el capítol tercer (nn. 64-110) perquè els joves ja són el present del món, ja que l’enriqueixen amb la seva aportació. Partint d’una actitud “en positiu” sobre la joventut, subratlla que hi ha “moltes joventuts” perquè hi ha una pluralitat de mons juvenils amb circumstàncies molt diverses entre ells. I analitza el que els passa als joves en dos casos concrets: els joves d’un món en crisi i els desitjos, ferides i recerques dels joves. També analitza l’ambient digital on es mouen els joves, dirigeix ​​una mirada sobre els migrants com a paradigma del nostre temps i reflexiona sobre l’objectiu de posar fi a tot tipus d’abusos en l’Església (nn.95-102).

4.- El capítol quart (nn. 111-133) tracta “El gran anunci per a tots els joves” i es basa en presentar-los un Déu que és amor a través de Crist que salva perquè Ell viu!. Jesucrist no és només un bon exemple del passat, sinó que Ell ens omple amb la seva gràcia, ens allibera, ens transforma, ens guareix i ens consola. És algú que viu. És Crist ressuscitat, ple de vitalitat sobrenatural, vestit de llum infinita Finalment, el capítol acaba recordant com en aquestes tres veritats -Déu t’estima, Crist és el teu salvador, i Ell viu- apareix el Pare Déu i apareix Jesús. On estan el Pare i Jesucrist, també hi ha l’Esperit Sant que dóna vida (nn. 130-133).