“Crist ja regna per mitjà de l’Església…” (5)

Santa Pasqua de Resurrecció! Amb admiració i acció de gràcies anem aprofundint en el misteri de l’Església que és el Cos del Crist Ressuscitat, el Poble que Ell mateix pastura com a Bon Pastor i el Temple de l’Esperit Sant.

És comunitat i fraternitat. El baptisme ens fa entrar en aquesta comunitat, i ens regala una fraternitat nova, que viu el manament nou de l’amor. S’assembla a un Cos, format per molts membres (cf. 1Co 12-13), harmònicament estructurat, amb carismes i ministeris que la porten a l’obediència humil i joiosa del Senyor Ressuscitat. Un Cos que l’Esperit Sant uneix en un sol amor i en un testimoniatge concordant en l’essencial de la fe. “L’Església escampada per tot el món, custodia la fe amb diligència, i ho creu com si tingués una sola ànima i un sol cor, i, consegüentment, ho predica, ho ensenya i ho transmet com posseint una sola boca. Perquè encara que en el món es parlin moltes llengües, la força de la tradició és única i idèntica” (St. Ireneu de Lió).

L’Església té les seves arrels en l’amor del Pare, la gràcia de Jesucrist i la comunió de l’Esperit Sant. Tota ella viu de la comunió amb Déu i hi porta. Ella és la icona de la Santíssima Trinitat a la terra (Bruno Forte) perquè Déu es vol fer trobadís en i per aquesta comunitat de germans, que adoren un sol Déu, el Pare de Nostre Senyor Jesucrist, mantenen viva la memòria de Jesús, s’alimenten de la seva Paraula i celebren els seus sagraments. És una misteriosa comunitat creada en el temps per la comunió divina. I qui entra en comunió amb l’Església, viu ja la comunió amb Déu: “Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell” (Jo 14,23).

Aquesta Església universal, Esposa del Senyor, és comunió d’Esglésies locals i Poble de Déu reunit en el món sencer, amb una gran pluralitat de vocacions en el seu interior. Existeix en i per les comunitats locals, presidides pels Bisbes, i tota ella està en comunió amb el Sant Pare, cap visible de la unitat eclesial. Es realitza com a assemblea litúrgica, sobretot eucarística. Viu de la Paraula i del Cos de Crist, i esdevé així ella mateixa Cos de Crist (cf. Catecisme n. 752). És també Poble dels batejats, amb una igualtat radical entre els germans, però amb missions diferents i complementàries, on tots hi som ben rebuts i on tots hi hem d’aportar les nostres vivències i carismes.

El do de l’Esperit Sant fa que l’Església sigui el temple de Déu. L’Esperit és com l’ànima de l’Església. És Ell qui ho dóna tot, qui ho mou tot, qui ho duu tot a la perfecció. Ell és qui ens fa forts en els sofriments i les proves, Ell fa eficaç la predicació i el testimoniatge, uneix en un sol cor tots els membres de l’Església, fa que puguem realitzar les obres de caritat que fan coherent la nostra fe; qui crida, omple de gràcia i sosté els ministres en el seu sant servei, qui els manté en la veritat infal·lible i qui obre el futur davant seu. Hem de ser dòcils a la seva conducció. Demanem-li en la Pasqua que ens sostingui i ens ompli dels seus dons, per poder donar el testimoniatge de Crist que el món d’avui necessita. Ens donen consol les paraules de Jesús: “Jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres” (Jo 14,16-17).