Santa Pasqua de Resurrecció! Avançant en la cinquantena pasqual, i estimant el que és la nostra Església, do del ressuscitat al món, avui us proposo admirar i experimentar l’Església com a comunitat portadora de perdó, d’esperança i d’alegria. Ho diu Jesús durant la Cena, “la vostra alegria ningú no us la prendrà” (Jo 16,22). L’Església és font d’alegria pasqual.
La Pasqua és el temps de l’alegria, pel perdó dels pecadors, i sobretot per la Vida nova del Ressuscitat que arriba a tot el món. “Les dones amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho” (Mt 28,8). Necessitem acollir i mantenir l’alegria que brolla de la fe en el Crist pasqual, l’alegria que envaeix tots els personatges dels Evangelis de la Pasqua. Ja que és un fruit de l’Esperit Sant (Ga 5,22), demanem-la com a gràcia, com a “captaires” que som en l’oració, sempre mendicants davant Déu (Benet XVI).
La societat tecnològica ha aconseguit multiplicar les ocasions de plaer, però li resulta molt difícil engendrar l’alegria, perquè ens insereix en una dinàmica del tenir i no de l’ésser. En temps de grans crisis, com els actuals, sempre tenim motius per a la incertesa, la tristesa o la por. Però tenim moltes més raons per a viure en la confiança i en la joia profundes del creient, que sap -per experiència- que Déu porta el curs de les nostres vides i de la història, i que l’ha salvada ja en Crist i la dirigeix pacientment vers el seu acompliment feliç.
El Papa Pau VIè. parlà bellament de l’alegria: “L’home experimenta l’alegria quan es troba en harmonia amb la naturalesa i sobretot l’experimenta en l’encontre, la participació i la comunió amb els altres. I encara amb major raó coneix l’alegria i la felicitat espirituals quan el seu esperit entra en possessió de Déu, conegut i estimat com a bé suprem i immutable” (Gaudete in Domino, 1975, nº 6). La font de la joia cristiana serà sempre la Paraula de Déu transmesa fidelment per l’Església, una Paraula que ens fa comprendre els esdeveniments sota la llum de la Revelació divina. És per la Paraula que ens adonem que Déu actua en la història dels homes: “Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo” (Sl 117,24).
Viurem l’alegria pasqual si “recordem les obres del Senyor” (cf. Sl 78) i tot el bé que es fa dins i per l’Església. Recordar quanta santedat es dóna, quantes persones i institucions eclesials viuen per a estimar com Jesucrist. I igualment ens convé captar la “presència” del Senyor enmig nostre, per més oblit que molts voldrien imposar a aquesta presència silenciosa, humil, però esclatant i poderosa. Així ho experimentaren els dos deixebles d’Emmaús.
Hi ha nostàlgia de l’alegria. I les persones tenen dret a trobar-la en Crist i en l’Església. Nosaltres hem de ser aquests testimonis que “volem contribuir a la vostra alegria” (2Co 1,24) i pel baptisme l’Església ens fa testimonis de l’alegria de la Pasqua. Per més dificultats que experimentem, estem cridats a anunciar una alegria nova, transfiguradora de tot dolor i que venç la mateixa mort: “Sortien a sembrar tot plorant… i tornaran cantant d’alegria” (Sl 126). Per l’alegria hem de continuar atraient vers el misteri del Déu Amor, fent obra evangelitzadora. La nostra acció apostòlica ha d’estar informada per l’alegria. Un anunci apagat, sense vida ni entusiasme, desvirtua l’essència del missatge cristià. Cal que brolli del goig que experimenta un cor convertit i lliurat al servei del Senyor. Sant Felip Neri, profeta de l’alegria, deia que “el veritable mitjà de professar les virtuts, és estar sempre alegre”.
