Crisi i persones sense treball ni llar

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

Sembla que parlem de temps immemorials quan ens referim a aquests anys la velocitat a la qual “avança” la societat. I dic “avança” perquè hi ha persones per a les quals s’ha aturat el temps, un col·lectiu d’oblidats i invisibles pels que sembla no passen els anys, ni les lleis.

Les persones sense llar, són persones abans de res. Éssers humans que d’una forma o altra han participat de la societat i que per circumstàncies de la vida ho han perdut pràcticament tot, fins als seus drets fonamentals.

Qui té la potestat per excloure definitivament de la societat a les persones sense llar? És que no en tenen prou amb enfrontar-se diàriament a la seva realitat? No és prou denigrant ser un nombre negatiu en la societat, com per a més veure limitada la possibilitat de prosperar? L’empadronament pot ser la clau que obri la porta a la inclusió de moltes d’aquestes persones, sent l’única forma d’accés a les prestacions autonòmiques i municipals que els donin suport de cara al futur. Pensem. Què pot fer una persona sense llar amb una discapacitat que visqui al carrer per sortir d’aquesta situació? Sembla impossible la inclusió des de la perspectiva laboral per la seva edat i per la seva discapacitat, oi? Aquest, seria un exemple de tantes altres situacions de sense llar i que es podrien veure resoltes amb un mer tràmit administratiu.

Cal apropar-se a la realitat quotidiana de qui pateix el carrer amb ganes de veure més enllà de les idees preconcebudes per descobrir la diversitat que s’amaga rere les etiquetes. Els camins que han seguit les persones sense llar per arribar a la situació en què es troben són molt dispars i viure al carrer és alhora una conseqüència i una causa de l’exclusió social. No es tracta només de no tenir un lloc on dormir. Viure sense llar suposa no disposar d’un espai on guardar les pertinences, on desenvolupar les relacions personals i íntimes, on descansar amb certa sensació de seguretat. És viure amb una sensació constant de provisionalitat, sense generar relacions socials estables, sense rutines, sense direcció i amb molt poques possibilitats de reconstruir una xarxa de suport i solidaritat.

En la trajectòria cap a la situació de sense llar cada vegada prenen més importància els problemes econòmics i la incapacitat de fer front al pagament de l’habitatge.

El creixement de les famílies sense llar suposa un gran repte en la manera de lluitar contra l’exclusió residencial. Els recursos d’atenció pensats per respondre a les necessitats de persones soles i d’un nucli familiar amb menors. I l’esforç per evitar que les llars més vulnerables de la ciutat perdin l’habitatge sense les primeres respostes a una realitat difícil de quantificar. Quantes famílies corren el risc de desallotjament o execució hipotecària i quantes d’aquestes no disposen de xarxa social o familiar de suport.

TOTES LES NOTÍCIES