La veritat és que crec que el que més més ens costarà a la vida és conèixer-nos nosaltres mateixos, i saber el que busquem en la vida, per que molt poca gent té clar que vol fer a la vida, però molta gent només sap dir el que voldria tenir com a cosa física però no el que voldria ser o com es voldria sentir en la seva vida. Per a mi és una cosa molt difícil per que als meus 53 anys no se que vull ser o fer. L’única cosa que tinc clar és que no vull ser cap molèstia per a ningú

El que si se que m’agrada i que per a mi és el primordial és la meva família. Aquests t’ensenyen el dia a dia, i sobretot a mi personalment a superar molts alts i baixos que em vénen moltes vegades, i amb el fet de pensar en ells, canvien els meus pensaments en positiu. M’agrada estar a prop seu tot el que puc, m’agradaria aprendre més del que puc, m’agrada llegir, m’agrada sentir, m’agrada pensar, m’agrada la natura, m’agrada escriure, m’agrada emocionar-me , m’agrada investigar, m’agrada observar, m’agrada analitzar, i cada dia fer les coses de manera diferent, per veure si es pot millorar, m’agrada voler el que m’envolta, m’agraden els animals.

No m’agrada per res la solitud, no m’agraden les concentracions, no m’agraden els encasellaments. En fi moltes altres coses que no recordo ara. Els meus desitjos per a aquesta vida són ser millor de com sóc, ser més segura, creure més en mi del que crec, arribar a trobar-me, arribar a gaudir més de com sóc i fer gaudir als altres amb mi, amb la meva manera de ser, estimar-me més de com em vull, donar-me suport i ajudar-me més de com ho faig i ajudar a ensenyar a ajudar als altres.

Per això crec que en aquesta vida, hem d’aprendre, almenys per a mi, a estimar més i no creure que som més que els altres, creure que si volem podrem sentir, sentir i emocionar-nos, cada dia conèixer-nos una mica més a nosaltres i als altres, saber gaudir de com som i com ens sentim, no perdre l’afany per voler aprendre i observar tot el que ens envolta i els que ens envolten, mai deixar d’ajudar-nos a nosaltres i sobretot als altres i ensenyar ajudar-se a un mateix i als altres perquè ells també puguin ajudar-se.

Així puc mostrar a tots que gaudir de la meva vida és el millor ensenyament que puc donar a tots els que em vegin, a través del meu exemple, fins i tot sense paraules, perquè s’adonin que qualsevol vida es pot gaudir.

I això crec que és el primer objectiu de la vida, no cal voler mes sinó gaudir la vida que ens va tocar.

És difícil. I a mi moltes vegades em resulta difícil, però hem de tenir això en ment per convertir-nos en exemple sense voler sinó sent-ho. I per si sols, els exemples calessin en la gent i també desitgessin viure millor i aconseguissin després d’haver-ho vist en la meva.

No sentir, no comunicar, no emocionar, simplement seguir com una pilota costa avall i que s’atura en el primer obstacle perquè no pensa i no sent que ha de superar per continuar la seva vida, i creure en un mateix és aquesta sensació d’estar en pau amb un, de sentir-se ple d’emoció, de tenir els sentits desperts i de deixar que ens guiïn per poder sentir millor la vida, i gaudir-la a flor de pell, i saber quan encertem i quan no. No pel que diguin els altres sinó perquè som sincers amb nosaltres mateixos, i no ens enganyem, per això sabem quan ens equivoquem i quan encertem.

Per això cada un té una forma de veure i actuar en el món, però l’important és sentir-se bé amb un mateix, ja que és quan som més generosos, i som capaços d’ajudar els altres amb el nostre exemple.

La vida és com un llibre, alguns amics, estan en una pagina, altres només en un capítol, mentre que els meus veritables estan en tota la meva història.

En fi, això són només propòsits i pensaments, o pensaments en veu alta, però escrits, només és la meva manera de ser o creure en un mateix, ¿Com és la teva?