Créixer com a persona ens porta a reflexionar sobre la dualitat de l’ésser humà. Inicialment caracteritzada per les emocions en les seves etapes més primitives, anteriors a l’aparició de l’homo sapiens, que produeix una salt qualitatiu cabdal, caracteritzat per la seva capacitat de raciocini, expressada mitjançant el llenguatge. Aquest procés evolutiu, ens porta a donar prioritat en el creixement personal al raciocini, l’ús de la raó, fent-lo prevaler sobre les emocions. El progrés de la humanitat, basat en els coneixements científics, és qüestionat per principis ecològics que aposten per respectar el màxim possible els sistemes naturals. De la mateixa manera també devem tenir cura que la utilització prioritària de la raó respecti i cerqui l’equilibri amb les emocions.

El creixement personal en cap moment, pot i deu basar-se en el predomini de les emocions sobre la raó. Quan s’actua d’aquesta forma, es pretén establir una versió moderna d’opi del poble, per produir que les persones no pensin i es limitin a viure d’acord amb la seva vida emocional, refrenant la intel•lectual. Amb el fet de pensar, es provoquen enfrontaments interns quina superació ajuda a augmentar la qualitat de vida. La vida no es quietud, sinó acció vital, mitjançant la qual es possible progressar i créixer com a persona. La pregunta cabdal que caldria fer-se en el moment d’anar a dormir, hauria de consistir en valorar si durant el dia s’ha fet quelcom útil per a la societat que et faci sentir satisfet de la teva existència.