Fart, cansat, avorrit, disgustat, fotut i un llarg etc. Després de tants dies. També tenim dret a una rebequeria. Les olles a pressió tenen un petit orifici per a deixar escapar el vapor i no explotar. Com més xiula més pressa et dónes a treure-la del foc.

Així que enfada’t, o crida, o pega-li al coixí. Està permès i cal deixar sortir aquesta pressió que a poc a poc s’acumula. Això sí amb tot el respecte als que t’envolten. Fes-ho sense molestar a ningú. Sense incomodar a les persones que tens a casa ni als veïns. Salta com un boig a l’habitació movent braços i cames per a gastar energia. Treu tota aquesta pressió perquè no explotis amb algun ser estimat.

Una equivocació es pot convertir en una molèstia. Una molèstia es pot convertir en un problema. Un problema es pot convertir en una brega. Una brega….

Deixa anar energia per a no explotar amb les persones que t’importen. Les coses en aquest confinament es magnifiquen. Si ho mires d’altra banda. També segurament es magnificarà el que facis amb bona intenció.

Encara que no siguis pintor dibuixa-li una rosa. Encara que no siguis escriptor escriu-li un poema. Encara que no siguis artista fabrica alguna cosa. Després ofereix-ho amb tot l’afecte i que no t’importi com el rebi l’altra persona. Tal vegada i només tal vegada s’emocioni tant que es posi a plorar d’alegria. Si és així, plorar també desfoga, també et treu pressió. Llegeix l’article ampliat a www.juanjuncosa.com.