Aquesta unió de paraules conegudes per tots i molt utilitzades últimament, què vol dir exactament? Creixement personal fa referència a la nostra capacitat per aprendre de nosaltres mateixos i de les nostres experiències. Si ens obrim a noves experiències amb aquest intenció, no deixarem de percebre una sensació de progrés. No estic parlant d’èxit, o d’experiències amb un gran final. Estic parlant de les experiències en si.

Quan un s’aventura a provar, a aprendre, a viure noves situacions sense més ànim que el d’aprendre se sent sempre bé mentalment parlant, perquè la seva intenció és la d’aprendre.

Per tant i sense caure en una actitud de conformisme davant nous desafiaments; realitzar tasques o sortir de la nostra zona de confort; amb una actitud positiva donant per sentat que independentment de com acabi la tasca, hauríem après que sentirem aquest creixement personal i ens sentirem bé. Vull recalcar el de no caure en l’actitud del conformisme.

Per què? Perquè de començar un repte pensant que no importa que acabi en èxit perquè ja anem a aprendre ens pot portar a no donar el màxim de nosaltres i si no descobrim el màxim que podem donar, potser no podem aprofitar al màxim el nostre creixement. Sigui com sigui la vida és per viure-la i com es deia en l’anterior article per aprofitar les oportunitats.