No en tots els creuers un està tot el dia fent excursions i visitant ciutats o monuments, hi ha creuers en els quals els passatgers simplement es relaxen i gaudeixen de passejades per platges paradisíaques de sorra blanca i es banyen en oceans d’aigües cristal·lines. I fent una passejada, a més de buscar petxines o omplir un pot de sorra de record, un es pot trobar de tot. I sense necessitat d’anar amb l’aparell detecta metalls tan de moda fa anys a les platges! Aquotic.com,el cercador de creuers més ràpid del món, ha seleccionat les coses més estranyes que s’han pogut trobar a les platges del planeta.
1. Milers de peces de Lego. Península de Cornualla (Regne Unit)
El 13 de febrer de 1997 el portacontenidors Tòquio Express va patir un temporal de pel·lícula, amb onades que van fer que es tombés de tal manera que 62 contenidors van caure a l’aigua a uns 30 quilòmetres de la península de Cornualla al Regne Unit. Un d’ells contenia ni més ni menys que gairebé 5 milions de peces de Lego que anaven amb destinació a Nova York. El contenidor va quedar destrossat en l’accident i les peces de Lego, en lloc de quedar-se al fons, van començar el seu periple pels mars i oceans del món, però sobretot a causa dels corrents marins, per les aigües que envolten la península de Cornualla, on més de vint anys després encara segueixen apareixent. El més curiós és que la majoria de les peces tenien una temàtica marina: aletes de bus, arpons, salvavides, espases de pirata i pops. (Foto Rob Arnold)
2. Dents de Megalodon. Platges de Florida i Califòrnia (EUA)
Tothom recorda la pel·lícula “Tauró”, especialment quan es banya al mar, el de la pel·lícula és un Carcharodon Carcharias o més conegut com Tauró Blanc, d’entre 5 a 7,5 metres de longitud. Bé, doncs el seu cosí més gran que va solcar els mars fa 20 milions d’anys mesurava entre 18 i 24 metres. Es van extingir fa 2 milions d’anys i avui dia l’únic que queda d’ells són les seves dents fossilitzades, de fins a 18 centímetres de longitud. Trobar-les a les platges de Florida i Califòrnia, als Estats Units és més freqüent del que es pensa, sobretot després d’una tempesta, cal tenir en compte que els megalodons substituïen les seves dents al llarg dels seus entre 70 i 100 anys de vida i que en les seves boques de dos metres de diàmetre tenien 280 dents, de manera que encara n’hi ha milions d’elles per descobrir. A Espanya se n’han trobat diverses a Canàries.
3. Un caça de la Segona Guerra Mundial. Gal·les (Regne Unit)
Fa uns anys, en una platja de Gal·les va aparèixer, de sobte, un caça de la Segona Guerra Mundial. Es tractava d’un Lockheed P-38 Lightning que va fer el seu últim vol el 27 de setembre de 1942. Als comandaments de l’aparell es trobava el tinent Robert Elliott, que havia partit de la costa nord de Gal·les en un exercici d’entrenament. Després cinquanta-cinc minuts de missió, el motor esquerre va començar a perdre potència. El pilot va cometre un error de càlcul, ja que pensava que estava consumint combustible de les reserves principals mentre que ja portava una estona utilitzant els d’emergència. Va tractar d’arribar a la riba però finalment els motors es van parar i va haver d’amarar. Elliot va sortir il·lès de l’accident, però l’aeronau es va enfonsar al mar, fins que una tempesta, 65 anys després, el va arrossegar del fons del mar a la riba. El més sorprenent és el seu estat de conservació.
4. Una làpida. Ocean Beach de San Francisco (EUA)
És per imaginar la cara que va haver de posar la persona que es va trobar la làpida de Delia Presby Oliver prop de la vora de la Ocean Beach de San Francisco als Estats Units; sens dubte, aquest és un dels objectes més estranys mai trobats en una platja. Segons ha pogut comprovar Aquotic.com no és perquè antigament hi hagués un cementiri allà, ni tan sols a prop, la història es remunta a 1914, quan segons una ordenança municipal, l’ajuntament de San Francisco va decidir traslladar els cementiris Laurel Hill i Calvary al de Colma, com a part d’un pla urbanístic per ampliar la creixent ciutat. Les restes humanes van ser totes traslladade, però qualsevol que volgués conservar la tomba d’un ésser estimat en el nou cementiri devia pagar per això, si no ho feia 90 dies després del trasllat de les restes, passava a mans del Departament d’obres públiques del comtat. Així doncs, milers de làpides i criptes es van utilitzar com a material de construcció per fer els canals del parc de Buena Vista de Haight-Ashbury, la creació d’un port al districte Marina i per apuntalar el passeig marítim a la platja Ocean Beach contra l’erosió. Forts vents i el despreniment de part de la sorra de la platja van fer que la làpida de marbre gairebé intacta de Delia Presby Oliver, que va morir a l’edat de 26 anys el 9 d’abril de 1890, aparegués a la sorra.
5. Un missatge en una ampolla. Wedge Island (Austràlia)
Fa tan sols tres mesos una parella australiana Kym Illman i la seva dona Tonya trobaven en una platja de Wedge Island, a Austràlia, un missatge en una ampolla 132 anys després que fos llançat al mar, lamentablement no es tractava d’un nàufrag demanant rescat, ni d’una carta d’amor, el missatge va ser llançat el 12 de juny de 1886 a l’Oceà Índic, a uns 950 quilòmetres de la costa australiana, pel veler alemany “Paula”. Es tractava d’una campanya del Deutsche Seewarte, (Observatori Naval alemany) per estudiar els corrents oceànics, que entre 1864 i 1933 va llançar milers d’ampolles al mar amb el mateix missatge imprès amb certs buits que els capitans havien d’emplenar abans de llançar-les, data, coordenades, nom del vaixell … la dada curiosa és que, de les milers d’ampolles llançades al mar pels navilis alemanys en 69 anys, només se n’havien recuperat fins ara 662. Aquesta última ha estat la número 663, però, sobretot, s’ha convertit en el missatge a una ampolla que més temps ha trigat a descobrir-se, desbancant a l’anterior, de 108 anys. (Foto Família Illman/AFP)
6. Ous brillants. De Veneçuela a l’Argentina (Oceà Atlàntic).
Realment no són ous en si mateixos, sinó ovicápsulas de 4 a 8 centímetres de diàmetre, una mena de bombolles que protegeixen, a entre 10 i 30 embrions que hi ha dins, dels depredadors, canvis de temperatures, atacs de bacteris … i que a més els serveix per alimentar-se, ja que també contenen un líquid ric en proteïnes i carbohidrats. Aquestes estructures les creen els gasteròpodes, en aquest cas, el cargol marí anomenat “Adelomelon Brasiliana” i, a diferència d’altres ovicápsules, no s’adhereixen a substrats marins, sinó que vaguen lliures per l’oceà, així asseguren la seva dispersió, però al fer-ho també corren el risc que per acció de les marees o els vents acabin en alguna de les platges que van de Veneçuela a Argentina, si no, el normal és que aquestes càpsules s’obrin i els petits cargols nedin lliures en l’oceà.
7. Bosses de Doritos, Carolina del Nord (EUA)
Als que van anar a la platja de Outer Banks a Carolina del Nord als Estats Units el 30 de novembre del 2006 no els va fer falta emportar-se la nevereta amb el berenar o passar per un xiringuito a comprar alguna cosa de picar … Hi havia “barra lliure “de Doritos a la platja! Eren de diversos sabors: “Nacho Cheese”, “Spicy Nacho” i “Cool Ranch Doritos”, i és que un contenidor amb milers de bosses va caure a l’oceà i aquestes bosses van arribar per milers a la riba. El millor de tot és que les bosses seguien hermèticament tancades i els Doritos eren perfectament comestibles. El que s’ha dit, és que si també hagués caigut un contenidor amb cerveses a la mar, hauria estat el dia perfecte.
Al llarg de la història hi ha hagut gent que s’ha trobat des d’una moneda de diversos cèntims a un veritable tresor d’un antic galió. Simplement han topat amb això per casualitat i d’altres que portaven anys buscant-los. A Espanya, es va donar el cas de dues persones que es dedicaven a buscar “tresors” a les platges de Cantàbria amb un aparell detector de metalls, la major part de les peces d’or que trobaven eren medalles, anells i cadenes, que posteriorment venien. El negoci els anava bé, ja que es calcula que havien aconseguit uns 6.000 euros. El problema? Que era il·legal i els van detenir per apropiació indeguda. I és que, Aquotic.com recorda que la legislació espanyola diu que és obligatori dipositar els objectes trobats en oficines municipals d’objectes perduts, on estaran en custòdia durant dos anys perquè puguin ser reclamats pels seus legítims propietaris. Passat aquest temps, qui ho ha trobat passa a ser el seu amo. Això sí, les monedes, se les pot quedar un, sempre que no siguin d’un antic tresor, ja que en aquest cas hauria de trucar a la Policia o Guardia Civil per avisar de la troballa. En cas contrari ens podrien acusar d’espoli, l’única cosa bona és que els que troben un objecte valuós que sigui catalogat com a patrimoni històric, l’Estat el recompensarà amb el 50% de la taxació de la peça.
