Al nostre Bisbat com en d’altres llocs, durant tot el mes de maig recordem, fem festa i invoquem la Benaurada Verge Maria, la Mare del Crist i la Mare de l’Església. Per una recent decisió del Papa Francesc, d’ara endavant, el dilluns després de Pentecosta –enguany s’escau el dia 21 de maig- arreu del món se celebrarà la memòria litúrgica de Maria Mare de l’Església. El decret comença amb aquestes paraules: «La joiosa veneració atorgada a la Mare de Déu per l’Església en els temps actuals, a la llum de la reflexió sobre el misteri de Crist i la seva naturalesa pròpia, no podia oblidar la figura d’aquella Dona (cf. Ga 4,4), la Verge Maria, que és Mare de Crist i, alhora, Mare de l’Església».

Hem de recordar la madurada veneració litúrgica a Maria després d’una millor comprensió de la seva presència “en el misteri de Crist i de l’Església”, com ha explicat el capítol VIII de la Constitució sobre l’Església (LG) del Concili Vaticà II. El Papa Francesc ha establert aquesta celebració «considerant la importància del misteri de la maternitat espiritual de Maria, que des de l’espera de l’Esperit en la Pentecosta (cf. Ac 1,14) no ha deixat mai de tenir cura maternalment de l’Església, pelegrina en el temps».

Aquesta celebració ens fa recordar a tots els deixebles de Crist que, si volem créixer i omplir-nos de l’amor de Déu, cal fonamentar la nostra vida en tres realitats: la Creu, la Víctima i la Mare de Déu, comenta el Cardenal Robert Sarah, prefecte del dicasteri del Culte Diví. Aquests són els tres misteris que Déu ha donat al món per a ordenar, fecundar i santificar la nostra vida interior i per conduir-nos cap a Jesucrist. Són tres misteris per contemplar amb silenci i fe.

A la Verge Maria se li ha atribuït el títol de Mare de l’Església perquè engendrà el Crist, Cap de l’Església i va esdevenir mare dels redimits abans que el Fill lliurés l’esperit. Aquest títol marià ja era usat per Sant Ambròs de Milà (338-397), que veia que era indivisible el vincle entre Maria i l’Església. El beat i aviat sant Pau VI, papa, va confirmar-lo en el discurs als Pares del Concili Vaticà II tingut el dia 21 de novembre de 1964, en la clausura de la 3ª sessió del Concili Vaticà II, i establí que «amb aquest suavíssim nom tot el poble cristià atorgui d’ara endavant encara més honor a la Mare de Déu (…) Es tracta d’un títol que no és pas nou en la pietat dels cristians; tot al contrari. Sobretot amb aquest nom de Mare, preferint-lo a qualsevol altre, plau als fidels i a tota l’Església invocar Maria. Veritablement aquest títol pertany a l’autèntica substància de la devoció a Maria: troba la seva justificació en la dignitat mateixa de la Mare del Verb encarnat. Maria, com a mare de Crist, també és mare de tots els pastors i fidels, és a dir, de tota l’Església.

Fem cas al beat Pau VI, i durant aquest mes de maig, el dia 21 i sempre, amb l’ànima plena de confiança i d’amor filial, alcem els ulls cap a ella malgrat la nostra indignitat i la nostra feblesa. Ella, que ens ha donat amb Jesús, la font de la gràcia, no deixarà de socórrer l’Església, ara que floreixent amb abundància dels dons de l’Esperit Sant s’afanya amb un nou vigor en la seva missió de salvació. I la nostra confiança encara és més viva i més ferma, si considerem els lligams estretíssims que vinculen la nostra Mare del cel amb el llinatge humà.