Sempre ens havien dit que el menjar era un premi que calia guanyar amb la suor del nostre front. Exemplificat en el pa, però que igual podia valer per uns musclos al vapor, uns espinacs bullits o un indiot rostit. El “mercat” variable de l’hort i la cort casolans obligava a apreciar o suportar els productes de temporada, canviant de favorits segons el moment de l’any.
Però ens férem urbans. I amb aquesta transformació, la nostra tria es veié reduïda, limitada als productes més abundants que arribaven a les viles, mentre la resta no passava de la ruralia.
Paral·lelament a aquesta urbanització i la tria que el transport permetia, es va anar instal·lant entre nosaltres el fenomen de la moda, atribuint als diversos productes un valor, bàsicament econòmic, que els feia més o menys preuats entre la població. I, com en una borsa culinària, mentre el preu del marisc es disparava, el dels menuts queia en picat. Tot plegat -reconeguem-ho- potenciat per la prescripció d’uns teòrics experts que ordenaven els productes en una llista que anava de l’excelsitud de la tòfona a la vulgaritat de la bleda, passant per la neutralitat de la patata o l’arròs.
Avui -goso dir que per desgràcia nostra- aquella situació s’ha complicat amb l’aparició de la publicitat i la dietètica. Components del nostre entorn que volen uniformitzar-nos per garantir-se major rendiment econòmic. La nostra tirada o rebuig cap a determinat plat o producte, estan essent mediatitzades. Per uns actors que, en un anunci, posen cara d’orgasme mentre queixalen un cert producte o preparat. Per uns estudis pretesament rigorosos i fiables que ens arriben a recomanar una llet NATURAL sense lactosa, provinent -pel que sembla- d’una vaca mutant o una màquina que l’extreu sense alterar la seva “naturalitat”.
I nosaltres, fràgils i manipulables com som, acabem combregant amb aquestes afirmacions o explicacions. Convertint el menjar un plat de coliflor bullida en una penitència pel nostre mal cap. I devorar una pizza industrial o un bombó de xocolata en un premi o un cant a la llibertat. Quines contradiccions, no?
