Títol: Contes poderosos
Escriptor: Joan Mitjons
Il·lustrador: Júlio Aliau
Editorial: Piscina, Un Petit Oceà
Pàgines: 52
Edat: A partir de 7 anys
Si aquest crític portés barret, se l’hauria de treure davant la trajectòria encomiable de l’editorial tarragonina Piscina, Un Petit Oceà, darrere de la qual un home orquestra anomenat Joan Rioné, ideòleg i escriptor de gairebé totes les propostes i que, per a signar-les, utilitza heterònims, tal com feia el gran autor portuguès Fernando Pessoa.
El de l’editorial és un catàleg de fons, de llarg recorregut, farcit de propostes enginyoses, arriscades i atractives, en tots els gèneres literaris presents a la LIJ: narrativa —amb propostes com Naïm o Rima—; poesia —amb Piscina poesia, un recull de peces de diferents exemplars de l’editorial—; llibre àlbum —com la meravellosa proposta Lluny del món, amb text de K. P. Kavafis—; sense mots —com David—; conte, on podríem inscriure aquest recull, anomenat Contes poderosos i que segueix la imatge i la semblança d’Inventari de contes, publicat el 2015 i signat pels mateixos autors, Joan Mitjons al text i Júlio Aliau a la il·lustració.
Si Inventari de contes recollia relats que tenien la forma de llistes de coses com a idea vertebradora, ara és el poder del tema que dona unitat al conjunt.
Com a Inventari de contes, l’editor torna a incloure tres pròlegs que sobten pel fet, però no pel contingut, ja que gairebé poden comptar com a tres contes més del recull. I tot i figurar la paraula «contes» en el títol, el recull està bastit amb textos diversos: contes, poemes, aforismes, cançons, o bé acudits, amb un aire poètic que amoroseix tot el conjunt.
Hi ha textos amb il·lustracions i d’altres sense; hi ha il·lustracions sense gairebé text, i hi ha imatges que es comuniquen a diferents pàgines i juguen i dialoguen entre elles i amb el text i el context. Jugar seria el terme adequat per a definir el llibre. Una obra que és un divertimento, «un exercici de llibertat creativa», com diu l’autor en un dels pròlegs, amb un rerefons crític cap al poder en general, des del que té el rei fins al que té el veí del costat; crític amb l’actual poder de les pantalles o del món del treball. A estones, és una crítica directa; a estones, subtil, irònica, o fins i tot, sarcàstica.
Contes poderosos és un joc amb les paraules i amb la literatura que, com més t’hi entretens, més elements i més mirades hi entrelluques. I això, que hauria de ser habitual, costa de trobar en el paisatge literari que observem des de la finestra de casa.
Pep Molist / Clijcat / Faristol