Unes 150 persones han participat aquest cap de setmana passat en l’assemblea fundacional de País Rural, una associació que neix per unir ajuntaments, entitats, empreses i ciutadans en la defensa dels interessos de la Catalunya rural.
El nou moviment es va donar a conèixer el mes passat al port del Cantó, al límit entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà, en un acte per denunciar la negativa del Parlament a consensuar la creació de l’Agència de la Natura. Pocs dies abans, ja s’havia fet una altra trobada al mateix indret per reclamar l’ajornament de l’aprovació d’aquest tràmit legal. Com a resposta a la decepció per l’actitud dels grups parlamentaris favorables a aquest organisme (Junts, ERC, PSC-Units, En Comú Podem i CUP), es va començar a gestar aquesta alternativa que ja s’ha formalitzat aquest dissabte dia 18, en un acte celebrat a Montblanc.
Entre els principals impulsors de País Rural hi ha el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús, i el síndic d’Aran, Francés Boya, que seran dos dels quatre vicepresidents, al costat de Just Serra, president de Boscat, i Josep Tarín, alcalde de Talamanca. L’associació es marca entre els seus primers objectius “que els municipis puguin decidir el seu futur de forma autònoma” i “acabar amb els greuges, el desequilibri territorial i el despoblament rural”.
Defensar l’autonomia dels municipis rurals
El primer president de la nova entitat és Josep Maria Vila d’Abadal, responsable de l’Associació Catalana Promotora de la Certificació Forestal, exalcalde de Vic i també expresident de l’Associació de Municipis per la Independència. Vila d’Abadal va manifestar que si s’ha arribat a aquest punt és “perquè des de la restauració democràtica, es governa des de Barcelona traient competències als municipis, com ara les d’urbanisme”, i que aquesta tendència centralista “ha continuat amb l’Agència de la Natura”, la qual, denuncia, “ens ha tret més capacitat de decisió al territori”.
Per això, el dirigent osonenc reivindica, entre les primeres mesures que volen impulsar, que el Govern estableixi un “Estatut del Municipi Rural” com a “primera passa per trobar solucions”.
Revertir els greuges i la visió urbana
El manifest fundacional destaca que “Catalunya pateix un gran desequilibri territorial, amb més del 70% de la població vivint en 59 ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona”. En contrast amb això, detallen, hi ha 900 municipis rurals que necessiten poder “definir, projectar i executar les polítiques rurals i de natura que considerin més oportunes i de forma autònoma”, amb la col·laboració de la Generalitat però no des de la imposició per part del Govern.
El text reclama “posar fi” als greuges que pateix el món rural, com ara “l’evident i preocupant despoblament”, que és, asseguren, “el símptoma més clar i evident d’aquest tracte injust i d’una concepció esbiaixada de la realitat”, a causa d’unes polítiques pensades bàsicament des d’una visió urbana.
Alhora, el document remarca que “el valor d’un país es troba també en la salut econòmica de les seves àrees rurals” i en el fet que aquestes comptin “amb qualitat de vida i serveis sanitaris i educatius”, com també “en la riquesa ecològica del seu entorn natural i en la qualitat del seu paisatge”. Entre d’altres objectius, País Rural es marca el de “potenciar el desenvolupament rural sostenible” i promocionar els productes de proximitat. Finalment, també demanen que la revolució digital i les infraestructures de qualitat arribin a tot arreu.
