Confirmen la presència del llop al massís del Port del Comte

Tècnics de l’equip de seguiment del llop a Catalunya han confirmat la presència d’un exemplar de Canis lupus a la zona del massís del Port del Comte, després de validar-ho amb l’obtenció d’unes imatges en un parany fotogràfic, el desembre passat.

A més de les fotografies, els tècnics han detectat diversos indicis de l’animal des del setembre de 2017. De fet, al final de l’estiu passat,  els experts van confirmar diversos atacs d’aquest llop a ovelles del Solsonès, que la Generalitat ha assegurat que indemnitzarà d’acord amb el programa de compensació de danys a la ramaderia causats per llop, semblant al que s’aplica amb l’ós bru. En xifres, el 2017 s’han confirmat 7 atacs de llop a ramats d’ovelles de la zona del Port del Comte. Pel que fa a les predacions a fauna salvatge, enguany se n’ha validat una a un isard al Ripollès.

Aquests són els primers atacs d’un llop al bestiar confirmats oficialment a Catalunya des del 2010, quan es va detectar un cas semblant a la zona de la serra del Cadí. Els altres indicis recollits han estat dos rastres trobats a la neu i quatre excrements, que, un cop analitzats genèticament, han confirmat que pertanyen a un mascle.

Reunió amb presència de Fígols i Alinyà

Precisament, per tal de treballar conjuntament en l’aplicació de mesures preventives i evitar els atacs d’aquest animal salvatge contra el bestiar, tècnics de la Generalitat es van reunir aquest dijous amb ramaders i representants dels ajuntaments de l’àrea afectada. Concretament, els municipis de la Coma i la Pedra i Guixers (Solsonès) i el municipi alturgellenc de Fígols i Alinyà. L’objectiu és consensuar les actuacions prioritàries a dur a terme, com ara el reforç de les tanques de protecció per al ramat i altres actuacions de prevenció d’atacs.

La Generalitat de Catalunya no té en marxa ni preveu impulsar cap programa de reintroducció del llop, però alguns exemplars erràtics entren, de tant en tant, dins del territori català. Des que l’any 2000 es va detectar la presència puntual d’aquest animal a Catalunya, el Govern ha posat en funcionament un programa de seguiment de l’espècie i mesures de compensació i prevenció de danys.

El Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat és qui coordina aquest equip de seguiment, integrat per tècnics d’altres unitats, com el Cos d’Agents Rurals, Forestal Catalana, RNC i Guardes de Reserva de Fauna, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, i el Parc Natural de les capçaleres del Ter i el Freser, amb la col·laboració d’altres entitats, com la Fundació Catalunya-la Pedrera i Aubèrria, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, l’Associació Gossos Protecció de Ramats i el Grup FER Girona. Tot això amb estreta coordinació i col·laboració amb l’Oficina Nacional de Caça i Vida Silvestre (ONCFS), que s’ocupa del seguiment al vessant francès.

Gràcies al treball conjunt, actualment hi ha detectats a la Catalunya Nord tres llops diferents, tots mascles i provinents dels vessants francès i italià dels Alps. Dos d’aquests llops es mouen a ambdós costats de la frontera. El que es mou per la zona de l’Alt Ripollès i l’Alta Cerdanya és el que es detecta més sovint. L’altre es deixa veure menys a Catalunya i ho fa principalment per la zona de la Cerdanya. El tercer llop és aquest darrer, detectat entre el Solsonès i l’Alt Urgell.

14 fotografies i  39 itineraris sobre neu el 2017

Al llarg del 2017, els treballs de seguiment del llop a Catalunya han inclòs la realització de 39  itineraris sobre neu arreu del Pirineu oriental, amb dos rastres localitzats de l’animal en forma de petjades. Pel que fa a registres amb paranys fotogràfics, el 2017 s’han captat imatges del llop en 5 ocasions amb 14 fotografies diferents. Alhora s’ha continuat ampliant la xarxa de paranys fotogràfics , amb 2 càmeres més  instal·lades al Port del Comte.

Des del 2000,  les evidències sobre la incursió del llop a Catalunya han sigut constants, amb confirmacions de la seva presència cada any. Sempre s’ha tractat d’individus aïllats que, amb un feble degoteig, s’han anat localitzant recurrentment. N’hi ha que només s’han detectat un any i d’altres que s’han anat localitzant en anys successius, tot alternant-se amb períodes d’absència. És per això que a dia d’avui no es pot parlar d’una població establerta de llop a Catalunya, sinó més aviat d’alguns individus dispersos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada