La setmana passada el neuròleg Álvaro Pascual-Leone va oferir una interessant conferència amb el títol de “Guiant el cervell per promoure la salut”.

Pascual-Leone, que és l’autor de nombrosos estudis en aquest entorn, va començar dient que el cervell gasta la mateixa energia en activitats del dia a dia que en l’espai de descans nocturn. Entre altres coses va dir que un cervell sa representa una bona salut en general i que l’important es poder mantenir la “plasticitat” del cervell al llarg de tota la nostra vida.

La plasticitat és la qualitat que permet l’adaptació constant del nostre cervell a les modificacions que succeeixen de forma quasi constant en les connexions neuronals.

Va parlar dels estudis realitzats l’any 1904 per William James (1842-1910), un especialista considerat el fundador de la “psicologia funcional”. Mentre que a l’any 1888, Santiago Ramon y Cajal (1852 – 1934), va descobrir els mecanismes que controlen la morfologia i els processos connectius de les cèl•lules nervioses de la matèria gris, del sistema nerviós cerebroespinal.

Basant-se en aquests estudis i en les investigacions posteriors, es va poder demostrar mitjançant noves tecnologies, els canvis que es produeixen al cervell dia a dia en funció de les seves activitats. Més tard, es va estudiar el cas d’una persona tocant el piano durant 5 dies així com la diferent estructura de les connexions del cervell dels músics respecte a les altres persones.

Marine Vernet, Lindsay i Obermann van aconseguir mesurar els mecanismes de la “plasticitat” mitjançant un “mapeo cerebral no invasiu”, alhora que han estudiat les dinàmiques d’aquesta estimulació. Un estudi en el qual, el també professor de Harvard Pascual-Leone participa i col·labora des de l’inici de la investigació.

Un fet que aporta noves perspectives en el camp de l’estudi de la “plasticitat” del cervell i els canvis que es produeixen segons l’edat de la persona. Els avenços permeten estimular magnèticament els punts determinats, en el cas d’inactivitat en zones específiques del cervell, que afecten la mobilitat de les diferents parts del cos, per intervenir quan és necessari.

La dificultat segons Pascual-Leone és trobar el punt ideal ja que massa plasticitat tampoc és bona. El cervell en certa forma, s’encarrega de motoritzar el cos i també controla la diabetis. L’especialista es va reafirmar en la importància d’observar unes normes de salut física i mental que permetin arribar a l’edat madura en plenes condicions que alhora ens donaran una millor qualitat de vida.

Les recomanacions pràctiques que va donar el neuròleg són les següents:

Exercici físic, exercicis d’estimulació cognitiva, alimentació adequada, evitar medicaments nocius, dormir el suficient i un contacte o suport social amb l’entorn.

I molt específicament va dir que es necessita un nou projecte de vida, o una meta vital.

També va recomanar quan sigui possible, el tenir un entrenador que ens permeti de realitzar un programa individualitzat en les dues vessants, física i mental.

Amb aquestes premisses, la capacitat de nous aprenentatges millorarà notablement, i juntament amb una interacció entre les persones i el medi s’obtindrà una millor plasticitat o adaptació als canvis, tan físics com mentals.

D’aquí que s’han creat fins i tot plataformes com el “Club de la salut cerebral”. Una eina que a través d’Internet es desenvolupa arreu, aportant millores en la qualitat de la vida del cervell que indirectament controla i guia la salut de tot el cos humà, de forma que “guiant el cervell” el que s’aconsegueix és promoure la salut total.

Podríem resumir dient que el fet de gaudir de bona salut física i mental, estem afavorint la plasticitat del cervell, un posicionament preventiu per a evitar arribar a malalties com l’Alzheimer o fins i tot el Parkinson, que solen aparèixer en edats més avançades.