El Ministeri d’Educació i Joventut organitza aquest dimecres 20 de març a les 19.30 hores, amb motiu de la Presidència Andorrana del Consell d’Europa, una conferència a càrrec de Francisco Javier de Lucas Martín, catedràtic de filosofia del dret i filosofia política a l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València. La conferència es farà a la sala d’actes del Centre Cultural La Llacuna. En acabar, hi haurà un debat a l’entorn del tema.

Resum de la conferència

“La interculturalidad no és (sólo) cuestión de cultura”

Quan es parla de projecte intercultural –perquè la interculturalitat és una proposta, un projecte, i fins i tot pot ser una ideologia (l’interculturalisme), però no és un fet– el que ens ve al cap són paraules com: diàleg cultural, coneixement de l’altre (de seva llengua, de la seva religió, de la seva tradició cultural), mestissatge, etc.

Però poques vegades ens preguntem per les condicions que fan possible aquest model; es tracta només d’una bella però inassequible utopia. Aquestes condicions són sobretot prèvies al que considerem diàleg intercultural, a la necessitat d’una escola on la interculturalitat estigui present i al coneixement de les diferents cultures.

El projecte intercultural requereix condicions econòmiques, polítiques, jurídiques que tenen com a tret comú l’exigència del reconeixement de la igualtat. La pregunta és en què. La resposta que es formularà i argumentarà és senzilla: en drets i en poder. La interculturalitat no és, doncs, només una qüestió de cultura.

El conferenciant

Francisco Javier de Lucas Martín va néixer el 4 de desembre del 1952 a Múrcia. És catedràtic de filosofia del dret i filosofia política a l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València. Des de l’octubre del 2005 al juliol del 2012 ha estat director del Col·legi d’Espanya a París a la Ciutat Internacional Universitària.

Va cursar els estudis de dret a les universitats de Múrcia i de Navarra, on es va llicenciar. El 1977 va presentar la seva tesi doctoral a la Universitat de València, sobre “Dret i solidaritat en Emile Durkheim”. Va cursar estudis d’especialització a Alemanya, Itàlia, França i el Regne Unit. El 1987 va obtenir la càtedra de filosofia del dret i filosofia política a la Universitat de València.

Al llarg de la seva carrera s’ha ocupat de problemes de filosofia i teoria del dret. El seu camp de recerca preferent és l’estudi de polítiques migratòries, minories, ciutadania, racisme, xenofòbia i altres problemes en l’àmbit dels drets humans. Va ser pioner en altres camps de treball innovadors com els estudis sobre dret i cinema.

Dirigeix des del 1990 el Grup d’Estudis sobre Ciutadania, Immigració, Multiculturalitat i Minories (Gecimm) de la Universitat de València. Va elaborar, per encàrrec de la Comissió Europea, l’informe sobre mesures jurídiques contra el racisme i la xenofòbia corresponent a Espanya. Com a director d’aquest grup, va ser designat expert per a la Unió Europea al Xina-European Union Human Rights Dialogue on Minorities rights, racism and xenophoby (Pequín, octubre del 1998).

En l’àmbit concret de la relació entre drets humans i immigració, hi ha participat i l’ha animat individualment, però també ha col·laborat amb els membres del Gecimm en un bon nombre de fòrums, seminaris, jornades i trobades per a la sensibilització de l’opinió pública, i la formació d’agents socials i experts en matèria d’immigració.

Ha dedicat una especial atenció a la formació crítica de professionals en l’àmbit de la justícia (participant en programes de formació d’advocats, jutges i magistrats sobre immigració, multiculturalitat, globalització, minories, en particular en activitats de formació continuada del Consell General del Poder Judicial d’Espanya i de l’Escola Judicial), així com en els programes de formació de les escoles de policia.

Ha estat conferenciant i professor convidat en diverses universitats i centres d’investigació espanyols i estrangers: de Ginebra, Lausana i Berna (Suïssa); Bordeus, París II, París IV; París VII, Estrasburg, Nantes (França); Gènova , Milà, Bolonya, Torí, Florència, Nàpols, Palerm, Siena (Itàlia); Magúncia i Colònia; European University Institute de Florència; FUS-L. de Brussel·les (Bèlgica); IALS (Londres, Regne Unit); UBA de Buenos Aires, Lanús i Córdoba (Argentina); UNAM, ITAM, Iberoamericana, Col·legi de la Frontera Nord i Oaxaca (Mèxic ), i de l’Havana (Cuba).

Al llarg de la seva carrera professional ha exercit diversos càrrecs. Va ser el promotor i primer director de l’Institut Universitari dels Drets Humans de la Universitat de València, membre de l’European Academy of Legal Theory, membre de l’International Institute for the Sociology of Law, membre del Consell Científic de l’Institut dels Drets Humans Bartolomé de les Cases (Univ.

Politècnica de Catalunya) i del Consell Científic de l’Institut de Dret Internacional Francisco de Vitoria, magistrat del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (sala contenciosa administrativa), des de l’octubre del 1989 fins a l’octubre del 1993, president de CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat) (2008-2010), vocal de la Comissió de Seguiment del Pla nacional dels drets humans (Ministeri de Presidència, Govern espanyol) des del juliol del 2009, membre del Consell Científic d’ATTAC, i membre de la Unesco HPSD (High Panel on Science, Technology and Innovation for Development (des del juliol del 2011).

Francisco Javier de Lucas Martín impartirà també una altra conferència sobre la interculturalitat a les 9.00 h al Centre de Formació Professional en el marc de les setenes activitats d’humanitats. Professors de les diverses assignatures de llengua i literatura castellana i francesa, de llatí i grec de filosofia i de ciències socials participen en l’organització de les activitats d’humanitats, que pretenen, d’una banda, dinamitzar les assignatures de llengua, literatura, ciències socials i filosofia, per desvetllar l’esperit crític dels joves i, d’altra banda, permetre a professors i alumnes de tots els sistemes educatius de treballar plegats, de compartir experiències educatives i de conviure durant tot un dia.

“De la multiculturalidad a la interculturalidad”

El debat sobre la gestió de la diversitat cultural no és cap novetat. De fet, si ho pensem amb una mica de deteniment, hi trobem una referència en la Bíblia, en la història del rei Nemrod o en la Torre de Babel. Hi ha més referències en algunes de las pàgines més interessants de la literatura universal; per exemple, en Els viatges de Gulliver o en Els animals de la granja. Al cinema, el gènere del far west i el de ciència-ficció n’estan farcits. En l’actualitat ha cobrat un nou impuls en un món que té present la compresència de grups que es reivindiquen amb diferents identitats, valors, pràctiques socials…

Parlarem de multiculturalitat quan hi ha compresència, que es dóna des dels orígens de les nostres societats amb accents i protagonistes diferents. No hi ha cap societat humana que no contingui la diversitat. Una altra cosa molt diferent és com gestionar-la.

Les fórmules assajades al llarg de la història ens parlen constantment de la negació de reconeixement de la diversitat, aixoplugades en models com l’assimilacionisme, l’exclusió, etc. Només dos d’aquestes semblen afrontar d’una manera positiva la diversitat cultural: el multiculturalisme i el projecte intercultural. Durant la conferència s’intentarà explicar als alumnes per què sembla més acceptable el segon model i quines són les seves condicions i les seves conseqüències.