Comunicació al servei de la persona

El dia 24 hem celebrat la festa de sant Francesc de Sales (1567-1622), gran bisbe de Ginebra, divulgador de la fe de forma popular, periodística, i per això és patró dels comunicadors. Això em porta a parlar-vos de la comunicació al servei dels valors humans i cristians, i sempre en favor de la persona. De fet, la transformació de les tecnologies de la informació i de la comunicació que està experimentant el nostre món té efectes decisius en la vida de les persones, en el seu mode de relacionar-se, de treballar, de desenvolupar les seves activitats bàsiques. De fet, s’està configurant un nou món, una nova terra de missió, un espai que no pot ser indiferent a la transmissió de la fe. Les noves tecnologies obren horitzons nous, noves possibilitats que cal explorar amb deteniment i que són una ocasió idònia per a establir lligams de fraternitat i d’entesa entre cultures, pobles i nacions geogràficament allunyades. Ens permeten accedir a mons molt allunyats i a establir connexions amb persones amb molta facilitat i accessibilitat. Aquesta interacció entre identitats diferents pot fer possible el sorgiment d’un món més fratern i solidari. Vivim en el que els experts han anomenat el poble global (the global village), però per a viure-hi dignament, cal una globalització de la solidaritat, dels drets de tots els ciutadans de la terra.

Com tot fenomen nou, cal discernir, atentament, les llums i les ombres que van associades a aquesta novetat. L’ésser humà és, per definició, un ésser social, està cridat, per la seva mateixa naturalesa, creada a imatge i semblança del Déu trinitari, a establir vincles, a fer xarxa, a sortir de si mateix, com remarca el Papa Francesc, per anar a trobar l’altre i forjar una comunitat d’amor. No som illes, no som éssers autàrquics. Ens necessitem els uns als altres i no podem créixer al marge de la comunitat. “Som do i estem fets per al do”, deia Benet XVI a “Caritas in veritate”. Aquesta sortida de si mateix o èxode del jo, demana audàcia, perquè cal superar la por, però és l’única manera de poder expressar els propis dons en el món i embellir-lo amb la pròpia presència.

Les tecnologies de la informació i de la comunicació ens permeten establir ponts, crear sinergies, compartir experiències i coneixements i això fa augmentar la nostra visió de la realitat i el sentit de cosmopolitisme. Mai com ara en la història no ens havíem sentit tan ciutadans del mateix món, d’un món global, que és interdependent i fràgil i en el qual tots estem cridats a entendre’ns i a cercar la pau. El fenomen de la globalització de les comunicacions és un fenomen ambigu i complex, però representa un salt qualitatiu en la història de la humanitat. No podem caure en la indiferència. El coneixement de les realitats i els sofriments del altres ha de ser un estímul per a lluitar contra el mal. I per a això, cal vèncer la caiguda en el que el Papa Francesc, ha anomenat la globalització de la indiferència. La xarxa ens permet tenir coneixement del que passa a les perifèries de l’existència i això ens obliga a ser més responsables socialment. Cal explorar el nou univers comunicatiu de la mà d’estudiosos i de professionals que el coneixen des de dins, per tal de reflexionar sobre el nou marc i esbrinar de quina manera pot afavorir el ple desenvolupament de la persona i el progrés integral dels pobles, que no solament exigeix el seu desenvolupament econòmic, material, sinó també la seva dimensió social i espiritual. Que Déu ens ajudi a discernir els signes dels temps i utilitzar el nou marc de les comunicacions sempre al servei de les persones.