Estiu, aquesta època de l’any que molts esperen amb il·lusió perquè, entre altres coses, potser sigui l’única oportunitat que tinguin de veure a músics tocant en directe, una cosa que per desgràcia per a públic i artistes cada vegada resulta més difícil. Les festes són considerades un punt de trobada, on les persones s’uneixen per celebrar i oblidar per un espai curt de temps, les carreres del diari viure; són construccions simbòliques en què es manifesten les creences, mites, concepcions de la vida i del món, estan associades a l’economia, creences religioses, a la política i altres motivacions humanes.

Queè són les festes, partim d’aquí, quan escoltem aquesta paraula, els ulls se’ns il·luminen, el cor s’alegra perquè serà el dia en què ens trobarem amb els amics, la família, els veïns, els grans i els petits, tot sortirem a menjar, beure, ballar, etc .. Cadascú espera amb expectació per un o altre motiu. Els petits, per gaudir de les atraccions que omplen els carrers. La joventut, per submergir-se en l’animada nit de festes. La gent gran, per trobar-se amb la família davant d’un bon plat de menjar o amb la gent amiga i coneguda, al carrer.
Fins fa poc, les festes majors estivals eren sinònim de revetlles i concerts, ja fossin a càrrec de bandes de més o menys renom, anònims grups locals o les conegudes orquestres que cada estiu recorren la nostra geografia. Però cada vegada va sent més freqüent que aquestes actuacions en viu siguin substituïdes per les ja gairebé ubiqües discoteques mòbils, amb la qual cosa on abans hi havia treball per a uns quants músics i tècnics ara tot just hi ha lloc per un DJ que, en el paper de modern home-orquestra, es cuina i es menja l’escàs pastís que les corporacions locals ofereixen. Falta de pressupost, diuen. La crisi, diuen. Encara que potser no és aquest l’únic motiu, i vagi unit a la manca d’interès o de criteri (o de tots dos) a l’hora de programar les celebracions per no pensar en altres motivacions més fosques i interessades.

El cas és que a poc a poc es va condemnant a l’oblit aquesta imatge d’un modest escenari amb uns músics a sobre, envoltat de casetes o terrasses on el barri o el poble sencer es reuneix a celebrar la seva festa gran anual. Cada vegada és més difícil poder tocar i, en conseqüència, escoltar un Rock and Roll, defraudant les il·lusions dels que cada any esperaven aquestes dates com una cosa realment especial, i el que és encara més greu: posant més difícil encara la supervivència dels músics, aquest ofici no sempre ben vist ni ben entès (i més, poques vegades ben pagat) que no obstant això contribueix com a molt pocs a fer més feliç, encara que sigui per uns moments, la vida de tanta gent.

Seria una gran pena que desaparegués la música en directe de les festes majors com ja succeeix en bastants casos però és que a més està en joc una cosa tan vital com el futur de la major part dels músics professionals, molts dels quals depenen en bona mesura de la temporada estival per equilibrar la seva subsistència. Pensem també en ells. No els abandonem. Ells mai ho farien.

Així en resum són les Festes Majors de moltes Parròquies…..