Com sentim els petons

¿Quants de nosaltres no recorda el seu primer petó? Segurament molts, ja que no sempre el primer petó és el més recordat.

Crec que la persona humana va ser creada per a la relació. Diríem que som éssers en relació, i això vol dir que necessitem de forma inevitable comunicar-nos. De no poder fer-ho ens sentim amenaçats i buits. L’aïllament ens amenaçaria de mort.

Aquesta obligada, per la nostra pròpia naturalesa, necessitat de comunicar-nos, la podem dur a terme de moltes formes. Algú que tingui una deficiència física, com pot ser la paraula, podria comunicar-se, i amb això, relacionar-se amb els altres a través de gestos, signes. Del que ens importa parlar ara, el petó, entra dins d’aquesta forma de diàleg o comunicació.

El petó es produeix quan les paraules ja res o poc tenen a dir. Les persones i els seus cossos necessiten gestos que arriben més a dins que les paraules. I aquí apareix el petó. Un petó que com les mateixes paraules, pot ser veritable o fals. Pot respondre a aquest diàleg obert, entregat, sincer, fidel i comprensiu.

Un diàleg al descobert, on res s’amaga i on el petó fa de segell que ho testimonia i ho sent des del més profund del seu cor. Un petó que només es comparteix després d’un diàleg obert, sincer i comprensiu.

Però també hi ha l’altra banda, la del petó amb doble intenció. La del petó que cerca la luxúria i per tant l’engany. Prèviament el diàleg verbal ha estat fals. Les paraules expressat el que no senten, i el petó, l’última paraula i meta de la signatura del diàleg torna a mentir. No es busca el compromís, la veritat, la vida, sinó que es desitja el gust, el superficial, el moment de plaer, la mentida, l’aprofitament o el propi egoisme.

Però també hi ha un altre tipus de petons que sense pretendre ser fals0s, són immadurs, com les llavors al peu del camí, sense arrels profundes. A les primeres de canvi, amb els primers raigs de sol són escalfats i es cremen. Són petons infantils, irresponsables, que no aguanten llavis malalts o ferits pel temps. I trenquen aquest segell que els avalen i que els defineixen com a petó, petó d’amor.

El petó és una arma de doble tall, i com a tal necessita temps, maduració i sobretot diàleg. Un diàleg que ho faci madurar amb sinceritat i comprensió. Un diàleg que li doni temps per assentar-se i ser capaç que quan besi es doni amb la finalitat de donar, encara que donant es rep. Només així serà un petó de veritat.

El petó és per sentir aquesta màgia i poder del que és l’amor, si això es combina amb la persona que de veritat estimes pot arribar a ser com de fantasia. Moltes persones han pres el petó com una cosa rutinària i normal, però el que no saps és que cada un d’aquests petons tenen el seu singular significat.

El petó al cap reflecteix un sentiment fraternal o d’amics de bastants anys, però si la teva parella et fa petons al cap, demostra el gran afecte que sent per tu, així com la tendresa que sent per tu.

Si el petó és en els llavis, la intensitat diu molt dels sentiments, si és lleuger podria tractar-se més d’amistat que amor. Però si és un petó molt apassionat, reflecteix tot el contrari.

Però si et fa un petó a la galta, transmet suport, afecte i tranquil·litat.

Petó al front mostra respecte i al mateix temps sentit de protegir a qui es besa, és una manera de dir-te que no et vol fer mal mai o que s’espera que siguis fidel. És l’amor més pur i sincer, això significa protecció, les persones que et donen petó al front mai se separaran de la teva vida.

El petó és la mostra d’afecte més senzilla i commovedora. Un petó són mil i una coses, però principalment és un símbol d’amistat compressió i afecte.

Un petó és una cosa que no es pot donar sense rebre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.