“Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet?” (Sl 116,12)

El proppassat dia 5 de setembre es van complir els 25 anys de la meva ordenació episcopal a la Catedral de Barcelona. Se’m confiava una nova vocació que reprenia la meva entrega sacerdotal, per eixamplar-la i esdevenir Bisbe auxiliar de Barcelona, successor dels apòstols. Després han vingut noves crides: des del 2001, Bisbe Coadjutor, el 2003 Bisbe titular d’Urgell i Copríncep episcopal, i el 2010 Arquebisbe “ad personam”. És moment oportú per a mirar enrere amb agraïment i donar gràcies a Déu pel do rebut, amb tots vosaltres, la família meva en la fe, que Déu m’ha regalat, els germans a qui he d’estimar i servir, amb totes les meves forces, guiat sempre per l’Esperit de Déu.

Vint-i-cinc anys és un número rodó que invita a fer balanç i a prendre nou impuls per als anys que vénen en el meu ministeri episcopal, com Déu ho vulgui disposar, i essent en tot “servent dels servents de Déu” (St. Gregori Magne), sempre servidor de l’alegria dels germans, humil representant de Jesucrist, el Bon Pastor, que dóna la vida per aquells que el Pare li ha confiat. “Com podria retornar al Senyor tot el bé que m’ha fet?”, es pregunta i es respon el salmista: “Invocant el seu nom, alçaré el calze per celebrar la salvació” (116,12). Ho he anat celebrant amb els preveres, diaques i seminaristes a la Missa Crismal, en comunió amb els preveres que celebren enguany els 25 i 50 anys de ministeri; amb els membres del Consell Pastoral Diocesà i les seves famílies, en finalitzar el curs; i amb els fidels diocesans, aquest setembre, en la festa de St. Gil, al Santuari de la M. de Déu de Núria, Patrona de la Diòcesi, i en la festa de la M. de Déu de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra.

Agraeixo vivament la bella Carta personal que el Sant Pare Francesc m’ha dirigit a mi i a la Diòcesi d’Urgell, amb motiu d’aquests 25 anys de la meva missió episcopal, tal com li ho deia en la meva resposta de finals d’agost. Li donava les gràcies per aquest immerescut regal que ha volgut enviar-me a mi, als meus familiars i a tota la nostra Diòcesi d’Urgell, amb la generosa Benedicció apostòlica que ens ha fet arribar. També li expressava la meva i la nostra comunió amb la persona del Papa Francesc, en moments d’atacs durs i immerescuts, pregant per la seva missió, perquè Jesucrist el cuidi i el sostingui, li doni la seva llum i la seva força, li faci arribar ben fort l’alè de l’Esperit Sant, i li reveli l’alegria de l’Evangeli enmig de la creu i la dolçor de ser Apòstol i Vicari seu a la terra. Continuo animant-vos a pregar pel Sant Pare, per les seves intencions i la seva salut, la seva valentia i la seva fermesa en la fe i en la reforma eclesial, perquè ens sostingui a tota l’Església en el testimoni de l’amor i de la fe, i en la dolça i joiosa missió d’evangelitzar.

I unit amb ell, pregueu també per mi i per la Diòcesi. Que enmig dels reptes que tenim al davant, no ens manqui coratge i confiança, fidelitat al Senyor que ens envia amb la força del seu Esperit Sant, perquè siguem sal i llum, comunitat viva i acollidora, portadors de l’Evangeli de l’amor i la misericòrdia a tothom, i especialment als pobres que han d’ocupar un lloc preferent en la nostra dedicació. M’abandono confiadament en les mans del Pare del cel, perquè segueixi acompanyant i donant eficàcia a la missió apostòlica rebuda, i m’accepti com indigne apòstol del seu Fill. Gràcies a tots, i del que jo he rebut us en faig partícips a vosaltres: Que Déu us ompli de gràcia i de joia en l’Esperit!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada