Segona (i última) tongada d’observacions dels clients/solutors a l’apassionant tema de com es fa un cruci, que ha despertat passions. Tornant al recurs de l’anagrama, que és el meu preferit, hi ha un cert nombre de gent que és del parer que només hauria de ser vàlid si fa sentit (com ara a «Bruta i contagiosa a conseqüència de l’explosió del Cafetín»: INFECTA) però que en casos com ara «Regirant la foresta vaig trobar quatre versos» és una mica agafada pels cabells, perquè la idea d’ESTROFA no lliga gens amb la de foresta i per tant l’acudit no té gràcia. «Es nota que t’agrada massa, però no n’hauries d’abusar», postil·la, crec que amb força raó, la Núria d’Esponellà.

Hi ha un element present a moltes de les comunicacions, i és el dels mots que van al contrari: o de dreta a esquerra o de dalt a baix. Com és natural, i tal com passa amb els quadrets negres, el crucigramista mira que en surtin tan pocs com es pugui, però no sempre es pot evitar. Personalment, considero que una graella amb més d’un deu per cent de mots al contrari no és acceptable (tingueu present que el nombre total de paraules ronda les cinquanta-cinc), i per compensar sempre provo d’inserir la idea de la inversió dintre de la definició, com ara a «Entre una palmera i altra per poder reposar d’esquena », la resposta a la qual és ACAMAH. En realitat, si el senyal que indica inversió és prou dissimulat («Dats pel cul» n’és un exemple groller però efectiu, de resposta STAD), el recurs pot fins i tot fer augmentar la gràcia de la troballa.

Per acabar aquesta suggerent capbussada en el món dels quadrets negres, voldria destacar una cosa que m’ha sorprès: no sé què contestaríeu ara mateix si us ho preguntessin, però resulta sorprenent la quantitat de persones que en un moment o altre de la seva vida s’han enfrontat al repte no pas de solucionar-lo sinó de confegir-lo, un cruci. Que no és poca cosa, especialment quan, com és el cas de la immensa majoria, els aspirants no disposaven d’una eina electrònica que els ajudés a confegir la sempre enutjosa graella. Són majoria els que asseguren que ho van deixar córrer abans d’hora, perquè fer quadrar graelles de més de 10×10 és una empresa a l’abast de pocs. Però el més emocionant és descobrir els esforços titànics que moltes d’aquestes persones van arribar a fer (en especial l’Hèctor Z., de Viladecavalls, que s’hi va passar, assegura, totes les tardes d’una convalescència hospitalària que va durar… quatre mesos!). A tots plegats, doncs, una abraçada ben quadrificada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada