Diametralment oposada a la tradició itàlico-hispànica, l’anglesa (i en part també la francesa) és la de l’enginy, que es materialitza en el joc de paraules. Com que es tracta d’una veritable tendència cultural, inscrita en l’ADN del tarannà britànic, en trobem exemples en molts camps creatius, des de la literatura fins al cinema, amb els germans Marx com a graó de màxima sublimitat (i per això els seus guions són tan dificils de traduir). No en va les sèries televisives angleses de to humorístic son famoses entre traductors i dobladors per la dificultat d’adaptar-ne els jocs verbals. Segur que tothom recorda virgueries com Hotel Fawlty, Els joves o Sí, ministre.

El gènere dels crosswords, doncs, tampoc es podia escapar d’aquesta tirada. I a casa nostra potser no hi hauria arribat mai si no hagués estat per una persona que va aplicar el seu enorme talent natural a dignificar un passatemps que molts consideraven més aviat una pèrdua de temps. Avel.lí Artís Gener, Tísner, no solament va ser l’introductor dels ‘mots creuats’ a Catalunya (només se’n coneix un precedent, bastant rudimentari, als anys vint), sinó que va ser capaç de crear l’escola de la qual avui es nodreixen la majoria dels mitjans del país. Amb definicions tan desarmants com ‘Alça la bandera en senyal de llibertat’, que no era pas cap guerriller, combatent o revoucionari sinó un modest TAXISTA, vam aprendre que la realitat es pot mirar de moltes maneres, i que sovint la més immediata també és la més avorrida. Per això avui a les graelles dels grans diaris en català, o de les capçaleres de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta, hi podem trobar veritables obres d’art de l’enginy fabricades a base de jocs com els que dèiem, l’anagrama o l’homofonia, i de molts altres, com per exemple el candau (la solució és un mot de dues síl.labes format per l’última i la primera de dos mots que van seguits a la definició. Ex: ‘Prepara el repàs tallant aigua i farina’ és PASTA), la inserció (aquí la solució és un mot inclòs en el principal de la definició. Ex : ‘El més dur del sacerdoci’ és l’ACER) i tants altres. És clar que sempre hi ha qui ho troba una rucada sense cap ni peus, com aquell conegut meu que fa anys em va dir que no faria mai més cap crucigrama meu perquè «són indemostrables». I tenia tota la raó: així com el moviment es demostra caminant, la creativitat només es demostra… creant.

[Dedicat a l’amic Quim Bayé, de Vidreres, debutant en aquest noble i absurd ofici].

Per Pau Vidal / ACPG – Redacció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada