La resposta podria ser molt simple: a l’inrevés de com es resol. És a dir, primer s’omple la graella i després es redacten les definicions. La qual cosa és una perfecta banalitat, ja que al contrari fóra senzillament impossible (per més que la pregunta que encapçala aquest rodalmot neixi espontàniament en boca de les moltes persones que de sobte descobreixen que un servidor es guanya la vida fent això, mots encreuats. I aprofito l’avinentesa per subratllar que la inexistència d’un terme específic per a designar l’acció de confeccionar aquest joc provoca freqüents malentesos, per sort innocus. I tu a què et dediques?, em solen dir. I quan contesto: a fer crucigrames, l’interlocutor replica: Sí, i jo sudokus, no et fot. Volia dir de què treballes).

La graella és la part fàcil. Hi ha un programa informàtic (no venal) que hi ajuda molt; a grans trets, consisteix en una base de dades que organitza tots els mots del diccionari (més els corresponents femenins, plurals i verbs conjugats) en llistes per nombre de lletres, de manera que si tu li demanes, posem per cas, una paraula de set lletres que comenci per R i tingui una G a la posició número 5, immediatament et dóna totes les paraules disponibles, tu tries la que vols i endavant les atxes. Pot passar, naturalment, que no n’hi hagi cap, perquè a mesura que la graella es va omplint els creuaments condicionen més i el nombre de mots que hi responen disminueix; si passa això, senzillament recules i desfàs uns quants moviments fins a retrobar una sortida possible (hi ha altres possibilitats, però més arriscades, això sí: posar-hi un nom propi, un mot fragmentat o fins i tot inventar-te’n un. Tot és lícit, en el benentès que a l’hora de les definicions ho hauràs d’explicar prou bé perquè el solutor ho entengui i alhora no tingui la impressió que li regales la solució. Un crucigrama és un desafiament, i el respecte per l’altre és bàsic perquè funcioni). Dit així sembla molt senzill, és clar. Però la primera vegada que t’hi poses, el galimaties pot ser monumental, perquè hi ha dos elements molt importants a tenir en compte per poder completar la graella: la quantitat de quadrets negres i la tria de les primeres paraules, que per anar bé han de ser les més llargues. I tant una estratègia com l’altra només s’aprenen d’una manera: amb la pràctica. L’aprenentatge, a diferència de molts altres oficis, és divertit i indolor, però llarg. Vol paciència per recular i tornar a recular, i fins i tot per desfer pràcticament tota la feina feta, quan arribes a un cul de sac insoluble. Com a la vida mateixa, vaja.

Per Pau Vidal / ACPG – Redacció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada