Arribem a aquest món “sense demanar-ho” i sense entendre molt bé les raons per les que som aquí, si tenim algun propòsit o missió que complir. En néixer els nostres pares no tenen un manual d’instruccions per educar-nos, ni ningú ens regala un mapa de la ruta a seguir. Anem creixent, construint el nostre camí en cada despertar.

No n’hi ha un de nosaltres que no s’hagi equivocat, molts ens hem sentit perduts, sense saber quina ruta de les moltes disponibles prendre. Aquesta sensació de buit, aquesta aflicció que et causa el no saber quin és el teu lloc, què s’espera de tu, què és el millor que pots fer amb la teva vida, potser et resultin sensacions familiars.

Si estàs travessant una crisi, pots pensar que la vida t’està castigant injustament o per contra pots sentir que t’està oferint una oportunitat per despertar, perquè creixis i comencis a viure des de la consciència.

La vida no s’ha fet per comprendre la, sinó per viure la, i que gran veritat aprendre que viuré cada segon, cada instant bonic que em dóna la vida, sense preguntar-me per que o perquè.

Per què buscar-ho negatiu a una cosa que ja és bo per a nosaltres, per què no gaudir de les rialles, de les paraules, de les sortides, dels petons, carícies i abraçades per què volem buscar-li a tot un perquè i fonamentalment, per què quedar-nos plorant en els racons.

SI PODEM I TENIM DRET A GAUDIR Al MAXIMO DE LA NOSTRA VIDA, d’aquesta vida que ens han regalat per a fer amb ella el que millor podem.

Que ningú té la butlleta d’aquesta vida terrenal comprat, que avui estem i que demà, passat, en un mes o en un parell d’anys potser ja no estiguem, i que hem fet amb la nostra vida ?? Hem de viure com si cada instant fos únic perquè saps que, realment ho és, no passarà dues vegades el mateix tren, no vas a viure dues vegades certs moments, cap plaer serà etern.

Cada dia ens despertem a la mateixa habitació i seguim el mateix camí per viure el mateix dia d’ahir. Abans els dies eren independents, ara els nostres dies s’han programat. Realment som lliures ?.

Treballem i treballem sense deixar-nos temps per viure la vida per a la qual treballem. Nosaltres construïm les ciutats, operem les màquines, lluitem les guerres. Els diners són el poder. És curiós dependre d’uns trossos de paper sense valor que ens serveixen per alimentar-nos, moure’ns i entretenir-nos. Els humans hem transformat el món. On hi havia arbres que netejaven nostre aire, ara hi ha fàbriques que ho enverinen; on hi havia aigua pura per beure, ara hi ha residus tòxics que fan pudor; on els animals corrien lliures, ara hi ha granges industrials on neixen i són sacrificats interminable per a la nostra satisfacció.

Més de mil milions de persones es moren de fam i no fem res al respecte per solucionar-ho. Som com una plaga escombrant la terra. Estem destrossant el mateix entorn que ens permet viure. Cada any milers d’espècies s’extingeixen. No estem destruint el planeta, estem destruint tota la vida sobre ell.

En ocasions comptades es pot veure algú llegint un llibre, revista o diari. Hem arribat al punt màxim de dominació. Sense anar molt lluny, el tema del WhatsApp ha fet més mal que bé. Parlar a través del xat ha comportat certs malentesos. Tinc a coneguts que han deixat la seva parella per culpa d’aquesta aplicació. Ens hem convertit en esclaus de les tecnologies. Esperem a algú perquè porti un canvi, sense pensar mai en canviar-nos a nosaltres mateixos.

Realment som tan intel·ligents?

Conclusió:

Cada un de nosaltres escriu la seva pròpia història, d’això es deriva que el propòsit que donem a les nostres vides, serà una resposta personal a les nostres més profundes creences i les nostres circumstàncies particulars. El més important no és el sentit de la vida en termes generals, sinó el significat concret de la vida de cada un de nosaltres com a individus.

La teva vida tindrà el sentit que tu vulguis donar-li.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada