Els gossos són capaços de percebre sons de fins a 60.000 hertzs, mentre que l’home només és capaç d’escoltar 20.000 hertzs. No obstant això, alguns defectes genètics poden provocar que un gos neixi sord, la qual cosa es coneix com a sordesa congènita, encara que també és possible que l’animal quedi sord a causa d’una infecció o ferida en l’oïda, o que el ca perdi audició a causa de l’edat. A més, hi ha gossos que són més propensos a ser sords que uns altres, com els de pelatge blanc.

La sordesa pot ser temporal, permanent, o hereditària. La detecció precoç i una neteja habitual de l’animal poden evitar que la sordesa s’agreugi. Vols saber com detectar la sordesa en el teu gos?

En els animals adults, els gossos sords o amb importants minvaments auditius deixen de reaccionar davant sons que abans despertaven el seu interès, o tenen dificultats per a identificar l’origen del soroll. Si sospites que el teu gos sofreix de sordesa, pots realitzar sorolls amb un objecte que sigui familiar per al ca, com una de les seves joguines, i esperar la seva reacció. També és útil fer soroll amb un manoll de claus o una campaneta.

Pel que fa als cadells, has de saber que els que neixen amb sordesa tendeixen a mossegar de manera excessiva quan juguen, ja que no senten els laments excessius dels seus companys. Un altre senyal d’alarma és que l’animal en qüestió sigui insensible al soroll.

Per Tot Sant Cugat
Font wikifaunia.com