El psicòleg nord-americà Albert Ellis explicava que havia descobert un mètode quasi infal·lible per a que la por no ens venci: lluitar contra ella. Fantàstic podríem afegir! Ha descobert la sopa d’all! Ell reconeixia que costa molt enfrontar-nos al que tenim por però que l’alternativa és encara pitjor: que la por ens domini. Deia que quan tenia 19 anys patia molt per parlar en públic i es va enfrontar a aquesta por obligant-se a fer-ho. Deia que el més curiós és que no només va superar el pànic escènic sinó que finalment fins i tot li agradava i es va guanyar la vida fent-ho. També comentava que atès l’èxit d’aquesta lluita va decidir superar la seva gran timidesa a l’hora de tractar amb les dones.

D’aquesta manera es va obligar a parlar amb un centenar de dones joves a les quals trobava soles en un parc públic. Podríem concloure que va acabar lligant. No exactament. Només una dona va acceptar quedar amb ell i no es va presentar. Però va superar la por a tractar amb desconeguts de l’altre sexe: no l’insultaven, ni el pegaven, ni trucaven a la policia quan intentava quedar amb elles. No devia anar-li malament l’experiència perquè va estar casat la major part de la seva vida. D’aquestes experiències va començar a sortir la seva anomenada TREC, és a dir la teràpia racional emotiva conductual. Aquesta teràpia no vol indagar en el que ens ha portat a un comportament disfuncional sinó a intentar canviar-ho. Primer forçadament i després fent que formi part nostra. I curiosament, afegeix, és en aquest punt quan acostumem a esbrinar què va originar aquest comportament disfuncional.

Fa uns dies va morir Mandela, al qual podríem definir com el més semblant a un sant laïc. El seu discurs d’investidura com a president sud-africà al 1994 és una peça impecable que parla precisament de la necessitat que lluitem contra la por i exaltem la nostra part més lluminosa. Quelcom que hauríem de tenir present cada dia. Perquè la batalla entre el que necessitem per a tirar endavant i el que és necessari per a ser més és continua. Tenim moltes pors: als altres, a l’amor, a la vida vaja i, sobretot, a destacar en segons quins àmbits socials. A quedar-nos exclosos dels integrats socials i econòmics perquè el que pensem o fem no agrada a alguns poderosos. Però és vital que ens enfrontem a aquesta por i, de tant, la vencem. I que recordem que el contrari a la por no és només l’esforç en lluitar-hi, que també, sinó ajuda molt l’alegria.

Bones festes.