L’infart de miocardi es produeix quan es redueix significativament o cessa per complet el reg sanguini cap al cor. Depenent de l’extensió a la qual afecti l’infart, hi ha major o menor probabilitat de seguir amb vida. No sempre els infarts venen precedits o acompanyats dels símptomes tan característics que tots coneixem: dolor en el pit i extensió al braç esquerre, sudoració, nàusees, marejos o problemes en la respiració.
Algunes persones poden experimentar-los des d’alguns dies abans (fins i tot mesos), i a unes altres, en canvi, els hi arribar de manera sobtada. També poden diferir entre sexes, ja que si bé en el cas dels homes, solen donar-se els símptomes més pronunciats, les dones no tenen tant de dolor de pit, sinó que experimenten més dolor a l’esquena o coll, per posar un exemple.
Sigui d’una forma o una altra, actuar en els primers minuts com dèiem anteriorment és essencial i pot salvar moltes vides, per la qual cosa no està de més saber com actuar i seguir algunes actuacions concretes si ens trobem davant una situació com aquesta en algun moment.
–El primer que haurem de fer és trucar per telèfon a emergències i facilitar tota la informació que ens sol·licitin (la més important i on hem de ser més precisos és a l’adreça on ens situem) i seguir les instruccions que ens vagin donant els sanitaris.
–És crucial mantenir la calma en tot moment. Aquest aspecte no sempre és fàcil i més quan la persona afectada és una persona del nostre entorn, però és un requisit que ens servirà de molt, no només per a ajudar millor, sinó també per a donar seguretat i confiança a la víctima.
–A continuació, passarem a comprovar l’estat general de la persona. Si té consciència, procurarem que romangui assegut o estirat perquè no faci cap esforç, li descordarem les peces de roba que el puguin estrènyer i se li facilitarà en la mesura que sigui possible una ventilació adequada i un lloc segur, a més, de no deixar-lo sol en cap moment fins que arribi l’ajuda necessària. Si no hi ha consciència, comprovarem si la persona té pols i respira. Si en té, li col·locarem de costat i seguirem acompanyant-lo.
Si, per contra, no respira, i ha entrat en parada cardiorespiratòria, serà el moment de començar una RCP o maniobra de reanimació pulmonar. Per a això ens serà de gran utilitat poder comptar amb un desfibril·lador pròxim (aquest va indicant tots els passos i és de molt fàcil ús per a tothom).
Lamentablement, no sempre es pot tenir un, per la qual cosa caldrà fer-ho de manera manual:
– Col·locarem a la persona cap amunt.
– Descordarem la camisa o retirarem la roba que molesti.
– Posarem la base del palmell d’una mà sobre l’estèrnum i l’altra, per damunt amb els dits creuats.
– Realitzarem 30 compressions fortes (a un ritme d’unes 100 per minut) i dues insuflacions (alhora que obrim la via aèria). Anirem repetint aquest procés. Si hi ha més d’una persona atenent, el millor és intercanviar-se quan ens fatiguem.
No deixarem de fer la RCP, fins que ocorri algun d’aquests tres casos:
– Que no puguem més.
– Que la persona respiri.
– O que arribin els serveis d’emergència.
