Collado destaca els beneficis del CDI amb Espanya tot i les dificultats d’interpretació i la burocràcia que pot generar

efa

El soci de Garrigues Asesores Tributarios i assessor del Govern en la negociació del conveni de doble imposició amb Espanya, Albert Collado, ha donat a conèixer els detalls del text davant d’un nombrós grup d’empresaris de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) aquest divendres al migdia.

Collado ha assegurat que el conveni serà sens dubte beneficiós per a les empreses andorranes que inverteixen o presten serveis a l’estat veí, tot i que ha reconegut les dificultats d’interpretació del text i la burocràcia que poden comportar qüestions com l’obligació d’haver de presentar un certificat de residència.

De la seva banda, el director general de l’Institut d’Empresa Familiar i expert membre de la comissió Lagares de la reforma tributària espanyola, Joan Corona, ha parlat de la necessitat de buscar alternatives al model fiscal actual, i ha qualificat d’encert el model andorrà de baixa tributació assegurant que els organismes internacionals no el poden qüestionar.

Davant d’una nodrida representació dels responsables de les empreses familiars del país, Albert Collado ha donat a conèixer el contingut del CDI que Andorra i Espanya van signar fa unes setmanes. L’assessor ha destacat que la interpretació del text té un cert caràcter dinàmic i que es va negociar amb un context fiscal internacional difícil, per la qual cosa calia esperar que un país amb baixa tributació no aconseguiria guanyar totes les cartes de la negociació.

Amb tot, Collado ha assegurat que estan molt satisfets del resultat final, sobretot pel que fa a les clàusules antiabús, i ha revelat que quan es va començar a negociar hi havia moltes més clàusules, però es va aconseguir eliminar les més confoses i mantenir només les que ja inclou el CDI amb França o les que hi ha al model de l’OCDE. Pel que fa als articles que fan referència a l’intercanvi d’informació fiscal, Collado ha recordat que el conveni estableix que Andorra seguirà el calendari de l’OCDE, i que per tant, quan el Principat estigui en disposició d’aplicar l’intercanvi automàtic també l’aplicarà amb Espanya.

Collado ha destacat alguns aspectes del conveni, com és el fet que les Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió Immobiliària no han quedat fora del conveni com pretenia Espanya, o l’obligació de les empreses andorranes de presentar un certificat de residència que indiqui la naturalesa i l’import o el valor de les rendes per poder evitar la doble imposició. Sobre aquesta mesura, Collado ha reconegut que caldrà buscar la fórmula per tal que aquest tràmit sigui el més àgil possible i no impedeixi inversions a Espanya ni poder beneficiar-se del conveni.

D’altra banda, l’assessor fiscal ha destacat que els dos convenis signats amb França i Espanya són un primer pas per poder anar signant acords amb d’altres països perquè les empreses andorranes puguin prestar serveis en altres jurisdiccions. En aquest sentit, Collado assegura que els dos primers CDI, pel fet d’haver-se signat amb països molt exigents, donen a Andorra una “credibilitat internacional”.

Un expert tributari qualifica d’encert el model fiscal d’Andorra

El director general de l’Institut d’Empresa Familiar i expert membre de la comissió Lagares de la reforma tributària espanyola, Joan Corona, considera que el model fiscal de baixa tributació que ha implantat Andorra perdurarà en el temps perquè “hi ha molts països que erròniament han posat tributacions molt elevades” i en canvi, Andorra podrà atreure grans inversors i empresaris que tenen la possibilitat de triar des d’on volen fer la seva activitat. A més, Corona ha assegurat que és un model perfectament homologat i no és discutible “perquè cada país és sobirà i pot decidir quin tipus estableix”.

Corona ha centrat la seva ponència en remarcar la necessitat de buscar alternatives al model fiscal que tenen actualment la majoria de països, tenint en compte que “el món ha canviat molt”. Així, proposa canviar la filosofia de l’IRPF per tal que en comptes de gravar l’obtenció de rendes gravi la seva utiltizació, és a dir, la despesa, de manera que es pugui potenciar l’estalvi. Un altra alternativa és que l’impost de societats no gravi els beneficis comptables sinó el ‘cash flow’ de les companyies, per tal d’afavorir les inversions.

(Text i foto: ANA)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.