L’Ajuntament de Coll de Nargó ha dut a terme la restauració del jaciment del Mirador del Cretaci, un dels millors indrets per observar les postes d’ou de dinosaure més antigues d’Europa. Els treballs els encapçalen un equip de paleontòlegs i es duen a terme després que l’any 2015 uns vàndals van destrossar les restes originals d’aquest valuós llegat prehistòric.

L’alcalde de Coll de Nargó, Martí Riera, lamenta que aquests treballs s’hagin de fer “per un inici desgraciat, perquè van malmetre el mirador, que era un punt molt còmode per veure les petjades i les postes d’ou”, però valora el fet que “s’ha aconseguit refer el mirador tant físicament com pel que fa al jaciment” mitjançant obra civil. Tot plegat ha servit alhora per millorar el reconegut.

Riera assegura que aquesta setmana s’està ultimant els treballs i preveu que la setmana vinent a l’espai restaurat ja es podrà fer “la reobertura simbòlica, perquè de fet és un espai de lliure accés enmig de la muntanya i no ha estat mai tancat”. Així, els visitants podran tornar a conèixer més fàcilment la importància d’aquest jaciment de repercussió internacional i que atrau cada any estudiosos i aficionats d’arreu del món.

Malgrat haver-se completat la restauració, l’alcalde nargoní s’ha mostrat novament crític amb el fet que hi hagi hagut individus capaços de causar danys al Mirador del Cretaci. Martí Riera veu “incomprensible” que s’ataqui aquest “patrimoni riquíssim”, que “costa protegir perquè està al mig de la natura, però també perquè potser ens falta a tots plegats una mica d’educació per valorar aquesta riquesa, que de vegades no és tan palpable però que sí que és molt valuosa per al nostre territori”. Per això, Riera conclou que tothom ha de prendre consciència del valor que aporta aquest llegat al municipi i a la comarca.

La zona del Mirador del Cretaci és a la part inferior del jaciment, que mostra una quadrícula que simula una excavació i on el visitant pot observar les closques d’ous. Els jaciments d’ous de dinosaures són molt abundants en aquesta zona de l’Alt Urgell però molt escassos a Europa. Per això l’espai nargoní n’és un dels màxims exponents.