Aquest dijous, 25 de juliol, a les vuit del vespre, la sala de la Immaculada del centre cultural Les Monges de la Seu d’Urgell tindrà lloc la lliçó de cloenda de la Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida (UdL), a càrrec de l’escriptor Joan F. Mira amb la conferència ‘L’espai de la llengua escrita’.

‘L’espai de la llengua escrita’ (resum)

La llengua és un producte singular i específic d’una gent o d’un “poble” (qualsevol cosa que signifiqui “gent” o “poble”), la llengua és idioma, la cosa pròpia, i usar la llengua com a material i vehicle és alhora servir-se d’aquella cosa que indissolublement va lligada no a les capacitats expressives de la humanitat en general, sinó d’una part molt concreta de la humanitat, la que per naixement o per adopció és considerada com a pròpia, la que ha creat i format una llengua concreta com a producte de la seua experiència cultural al llarg d’un temps potser de segles.

És, en definitiva, una qüestió d’identificació i d’identitat, que són paraules que alguns desacrediten molt interessadament, però que continuen tenint un valor insubstituïble. Les societats, els països, les nacions, estan lligades a la llengua, generalment a una llengua concreta i distinta, i la llengua no solament està lligada a l’escriptor i a la literatura (això és una obvietat, quasi una tautologia), sinó que l’escriptor i la literatura poden estar, i sovint estan, lligats a l’expressió, a l’existència i a la presència del país-amb-llengua a què pertanyen.

Joan Francesc Mira

Escriptor, antropòleg, sociòleg, traductor i professor de grec. Procedent del País Valencià, ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat en nombroses institucions culturals de prestigi i col•labora habitualment en diversos periòdics com “El Temps”, l’ “Avui” i “El País”. És un dels escriptors més guardonats de les lletres catalanes actuals.

Autor de novel•les i reculls de contes com Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996), novel•la que va rebre els premis Joan Crexells, el de la Crítica dels Escriptors Valencians i el premi Nacional de la Crítica de literatura catalana. L’any 2002 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la Purgatori (2003), que va merèixer també el Premi de la Crítica Catalana de narrativa del 2004, un premi que va tornar a guanyar el 2009 amb l’obra El professor d’història (2008). Com a assagista destaquen els treballs que es basen en la situació de la llengua i el poble valencià.

També cal destacar la seva tasca com a traductor, per la qual ha rebut diversos premis. Destaquen especialment les versions de la Divina Comèdia (2001), la dels Evangelis (2004) i la d’El tramvia, de Claude Simon.