Comença un nou curs. Any nou. Amics nous. Telèfons nous per a alguns. Ordinadors o tablets per a altres. Els més petits tenen el seu primer mòbil. Molts d’ells s’endinsaran en el ciberespai sense pràcticament cap defensa davant el ciberassetjament i altres riscos molt més grans com la pederàstia o el xantatge.
Altres nens, independentment del programari de seguretat que tinguin instal·lat en els seus mòbils o ordinadors, patiran assetjament escolar o cyberbullying. Altres tants, en nombre molt més gran, seran assetjadors actius o passius (riure’s del que fan altres també és assetjament).
Tant és així, que en diverses publicacions es comenta que entre un 5% i un 10% de totes les converses que es produeixen en xarxes socials entre adolescents conté missatges que podrien ser identificats com cyberbullying.
A més, un de cada quatre casos d’assetjament escolar es comet a través d’alguna plataforma digital com Whatsapp, Instagram o Facebook. Per tant, ens agradi o no, hi ha un gran percentatge de possibilitats que els nostres fills siguin assetjats o assetjadors.
Víctima o assetjador?
“La majoria dels pares tem que algun dels seus fills pugui ser víctima de cyberbullying. Però molt pocs són els que es paren a pensar si hi ha alguna possibilitat que siguin els assetjadors. És de vital importància que els pares auditem absolutament tot el que fan els nostres fills en els entorns virtuals. Així i només així ens evitarem disgustos que s’eviten amb un control rutinari”, adverteix Hervé Lambert, Global Consumer Operations Manager a Panda Security.
Com saber si el meu fill és un cyberbully?
En moltes ocasions, els nens i els adolescents ni tan sols són conscients que certes actituds poden ser considerades com assetjament. Per això, no cal mirar el telèfon o l’ordinador dels menors d’una forma inquisitiva. L’auditoria dels seus dispositius s’ha d’entendre com a part de les rutines educatives que els pares tenen amb els seus fills. Igual que cal preguntar-los a la volta del cole si tenen deures, cal mirar al seu mòbil amb total normalitat.
Hem d’ensenyar als nostres fills que pujar o compartir contingut a les xarxes socials en què es mofen d’un altre nen, perquè ‘com són graciosos, obtindran molts “likes”, és una actitud totalment inacceptable.
En aquest sentit, és crucial mirar més dels ‘murs’ o ‘timelines’ de les xarxes socials, les converses privades i en grup. No s’ha de fer com si s’estigués espiant el dispositiu del menor, sinó com a part de la seva formació, ha de ser quelcom similar a “preguntar-li la lliçó per veure si se sap bé l’examen del dia següent”.
Els videojocs, una font potencial de ciberassetjament
Tots els dispositius connectats a Internet en els quals els nens puguin parlar amb altres nois de la seva edat tenen capacitat algun tipus d’assetjament. Els videojocs no són una excepció. De fet, són una important font d’assetjaments perquè els pares desconeixen, en moltes ocasions, que els menors poden vexar altres per no ser tan hàbils en el joc com altres, o simplement, poden organitzar partides entre diverses persones per humiliar a una altra.
Per Tecnonews / AMIC
