El proper dissabte dia 21, a la basílica de la Sda. Família de Barcelona, celebrarem amb molta alegria la beatificació de 109 màrtirs de la persecució religiosa durant la guerra civil espanyola, els Claretians P. Mateu Casals, prevere, Teòfil Casajús, estudiant i Ferran Saperas, germà, amb altres 106 religiosos. Entre ells hi ha el P. Xavier Morell i Cabiscol, nascut a Albesa, a la nostra Diòcesi d’Urgell, el 20 de gener de 1910 i batejat al cap de tres dies, que professà com a religiós claretià el 1927 i fou ordenat sacerdot a Barbastre el 19 d’abril de 1936, pocs mesos abans de donar la vida afusellat al cementiri de Lleida, la nit del 20 al 21 d’agost de 1936. Fou enterrat a la fossa comuna.

El grup d’aquests 109 màrtirs pertanyien a les Comunitats Claretianes de Cervera-Mas Claret i Solsona (60), de Barcelona (8), de Sabadell (8), de Lleida (11), de Vic i Sallent (15). De fora de Catalunya la causa inclou els màrtirs de Castro Urdiales a Santander (3) i de València (4). Al Mas Claret de Cervera, l’Aplec Martirial en memòria dels 19 màrtirs que hi van ser assassinats l’octubre de 1936 és ben viva. El P. Provincial Ricard Costa-Jussà va destacar que el testimoni de perdó dels màrtirs només s’explica perquè “van tenir l’experiència de sentir-se estimats per Déu” i perquè “només podem sentir veritablement el perdó, si realment hem estat estimats”. Aquesta és l’experiència que van tenir el màrtirs i que hauríem d’imitar avui: “la invitació de Jesús a viure l’amor fins a l’extrem, demanant-nos que no perdonem una vegada, sinó 70 vegades 7”.

El P. Xavier Morell, fill de Josep i Antònia –pagesos-, tenia altres dos nois germans. De ben jovenet ja cursà els estudis a Vic i Solsona, professà i després de l’ordenació presbiteral fou destinat a Lleida on arribà el 25 juny de 1936, el seu primer i únic destí. L’havien orientat a la predicació i la catequesi, i era observant i pietós. Fou detingut i portat a la presó de Lleida el 21 de juliol, on pogué encara escriure 2 cartes. En una als seus pares els explica el seu estat d’ànim i la seva disposició al martiri, la gran gràcia que Déu li concedeix. Els diu:

“Molt estimats i recordadíssims pares: Déu vos guard. Des de la presó estant, potser a uns moments només de lliurar la meva ànima a Déu, vull adreçar-me a vosaltres per tal de dir-vos que moro content i gustós oferesc la meva vida i totes les meves il·lusions missioneres per complert i total regnat a Espanya del Sagrat Cor de Jesús i del puríssim Cor de Maria. No us apesareu pel meu destí, que és gloriosíssim com és donar la sang per Jesucrist. Alegreu-vos-en! que ja podeu contar un fill vostre màrtir; màrtir per la Religió i màrtir per la Pàtria, i sóc màrtir perquè només per ésser religiós estic pres i per ésser religiosos n’acaben de caure tres companys meus. No us penséssiu que tinc por: ara més que mai dono gràcies a Déu per haver-me fet religiós i sacerdot. Religiós sacerdot màrtir de Jesucrist!!! voleu major glòria? Ara més que mai, estimadíssims pares, pensaré sempre en vosaltres del cel estant i tindreu un poderós advocat davant de nostre Senyor. Us escric enmig del pànic i del tot tremolós. Perdoneu-me, que no puc més. Al cel us espero a tots sense faltar-ne ni un. Escrigueu aviat als meus Superiors a qualsevol casa que vosaltres tingueu coneguda i sapigueu que hi viuen encara per tal que es facin per a la meva pobra ànima els sufragis de Regla perquè Déu es compadeixi dels meus pecats i em donguin el descans etern. Coratge!!!… Que tot sigui a glòria de Déu i bé de la nostra pàtria. Amb Déu siau… i fins al cel!!!… Afectíssim fill vostre en Jesús i Maria. Xavier,CMF.” Donem gràcies a Déu i lloem-lo pel testimoni lluminós d’aquest màrtir, honor d’Albesa, “Missioner fins a la fi!”