LLULL

Aquest dijous s’ha celebrat el lliurament de la quarta edició, en el format actual, dels Premis Internacionals de la Fundació Ramon Llull a l’Auditori Nacional, a Ordino. Els premis es van crear amb l’objectiu d’honorar les persones o institucions que promocionen la llengua i la cultura catalanes fora dels països d’origen d’aquesta cultura. Els guardonats han estat la lingüista polonesa Anna Sawicka, en la categoria de Traducció Literària, i el programador cultural suec Claes Karlsson, en la categoria de Promoció Internacional de la Creació Catalana. També ha estat lliurat aquest dijous el Premi Internacional Ramon Llull, l’original, que arriba enguany a la 25a edició i s’atorga conjuntament amb la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

El premiat per tota una carrera dedicada a la cultura i la llengua catalana, ha estat el professor nord-americà Philip D. Rasico. Aquest premi ja va ser anunciat fa mesos, però ha rebut aquest dijous el guardó de mans del director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro i la presidenta de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Marta Rovira. L’acte ha estat presidit per la ministra de Cultura d’Andorra i vicepresidenta del Patronat de la Fundació Ramon Llull, Olga Gelabert, el conseller de Cultura en funcions de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, i Vicenç Villatoro, que ha celebrat en la roda de premsa prèvia la seva “satisfacció” pel model actual de premis, que s’ha anat consolidant. El responsable de la Fundació Ramon Llull ha insistit també en la importància de portar els premiats a Andorra perquè estiguin en contacte amb aquesta cultura, fet que “consolida ponts”, ja que segons considera Villatoro la promoció exterior de la cultura i literatura catalana no és possible sense aquests intercanvis.

Els Premis Internacionals Ramon Llull han celebrat aquest dijous la seva quarta edició en el format actual, que es va inaugurar a la Casa-Museu Areny-Plandolit el desembre del 2012. Els premis de la Fundació Ramon Llull, el patronat de la qual està presidit pel cap de Govern d’Andorra, Toni Martí, “reconeixen i incentiven persones exteriors” que manifesten simpatia amb la llengua i cultura catalanes”, segons ha explicat, aquest dijous al matí en una roda de premsa amb els premiats, el director de la Fundació, Vicenç Villatoro.

El premi principal dels tres que s’han lliurat aquest dijous, el Premi Internacional Ramon Llull, ja anunciat fa uns mesos, va ser creat per premiar aquells que al llarg d’una carrera sencera s’han ocupat de divulgar la llengua i la cultura catalanes arreu del món, el que Villatoro ha anomenat “una trajectòria vital en favor de la cultura catalana”. El guanyador ha estat el lingüista nord-americà Philip D. Rasico, que ha dedicat més de quaranta anys a l’estudi de les llengües romàniques i especialment a la llengua catalana, a la qual va accedir a través del professor Josep Roca Pons. Roca Pons va crear una escola de catalanòfils als Estats Units i el Canadà, de la qual Rasico s’ha definit com un “reducte viu”, en un perfecte català.

El premiat ha demostrat un gran coneixement de la cultura dels països de parla catalana, gràcies als seus treballs de camp que l’han portat a estudiar temes tan específics com l’evolució històrica fonètica, la llengua i l’evolució d’una comunitat menorquina d’immigrants al segle XVIII a Florida o la toponímia rossellonesa. Rosico, qui també va ser deixeble del professor Joan Corominas, s’ha emocionat en parlar dels seus primers viatges en tren fins a Puigcerdà amb poc més de vint anys, quan va descobrir el menjar, les vistes de les muntanyes i el mar, la llengua i especialment la gent d’aquesta terra. “Per a mi el català no és només un tema acadèmic, és una cosa personal”, ha afegit. Rasico ha destacat els Jocs Olímpics del 1992 com el punt d’inflexió que va suposar que molts alumnes nord-americans comencessin a interessar-se per Barcelona i per la seva llengua i cultura, sobretot per viatjar-hi amb intercanvis acadèmics.

El Premi Internacional Ramon Llull està dotat amb 8.000 euros per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i la Fundació Ramon Llull i el jurat el conformen Marta Rovira, Miquel Strubell i Josep Massot, per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, i Vicenç Villatoro, Maria Teresa Cabré, Manuel Pérez-Saldanya i Joaquim Torres, per part de la Fundació Ramon Llull.

El Premi Ramon Llull de Traducció Literària ha reconegut, precisament, una traductora que es va començar a interessar per la cultura catalana també a través de la ciutat de Barcelona. La professora polonesa Anna Sawicka hi va viure un temps quan es dedicava a fer de lectora de polonès mentre professors catalans feien alhora el mateix a Cracòvia. Sawicka ha explicat com el seu aprenentatge del català va ser la “conseqüència lògica” de la necessitat de parlar amb col·legues, alumnes i amics i, alhora poder gaudir de la cultura catalana.

Així, a través dels primers exercicis d’aprenentatge amb els contes de Calders va transformar la professió d’hispanista en una “vocació catalanista” i va descobrir altres autors com Jaume Cabré. Precisament, el premi l’ha rebut per la traducció de ‘Les Veus del Pamano’, la “millor traducció d’una obra de literatura catalana” de l’any. Abans, però, ja s’havia enfrontat a obres tan complicades com el ‘Jo confesso’ i ara ho comença a fer amb l’obra de Ramon Llull, a les portes de l’any Llull, el 2016, que commemora el setè centenari de la seva mort. Tant Sawicka com Villatoro han destacat “l’excepcional recepció de l’obra de Cabré” entre el públic polonès, que va esclatar amb el ‘Jo confesso’. Sawicka ha insistit, a més, que és important traduir directament del català i no a través del castellà i ha agraït a les editorials l’esforç de promocionar el català a Polònia.

El Premi Ramon Llull de Traducció Literària està dotat amb 4.000 euros i l’ha atorgat el jurat format pel poeta i director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Sussanna; la filòloga francesa i traductora Marie-Claire Zimmerman; el professor de literatura, poeta, assagista, crític i traductor, Sam Abrams; l’editora i traductora, Deborah Bonner; i la traductora i intèrpret jurada del Principat d’Andorra, Encarna Pedrosa.

Per últim, el Premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana, el premi honorífic per una acció d’exportació de la cultura catalana a l’exterior, dotat amb una litografia d’Antoni Tàpies, ha estat per al programador cultural suec, Claes Karlsson. El director artístic del Stockholm Kulturfestival, un festival cultural de la capital sueca que se celebra anualment des del 2000, va convidar la ciutat de Barcelona el 2014 amb un programa que incloïa espectacles de companyies catalanes, concerts i conferències. Villatoro ha destacat la important idea que recull aquest premi, i és que “la promoció externa d’una cultura cada vegada serà més fer ponts”. El director de la Fundació Ramon Llull ha recordat com, posteriorment, representants suecs van assistir a les festes de la Mercè.

A l’acte de lliurament dels premis, la ministra Gelabert ha destacat la importància de la cultura com a “valor afegit” i ha insistit en la centralitat d’aquesta per al Principat. El conseller de Cultura en funcions de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, ha insistit que el premi “expressa la llibertat de la nostra cultura” i ha afegit que és una eina de “diplomàcia cultural”. “No hem tingut al darrere un Estat que faci costat a la cultura”, ha lamentat Mascarell, que ha afegit que “la palanca ha estat el talent creatiu i el suport del Govern andorrà” i que “la nostra particularitat a través de guardons com aquests queda una mica compensada”. Tots han estat d’acord a considerar que “la cultural del nostre país” demostra “el talent de la nostra gent”, com ha declarat Mascarell.

(Text i foto: ANA)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada