Superfície
285 Km2. 

Població
Més de 70.000 habitants. Pel fet que Ciudad Real és una ciutat universitària, es calcula que hi viuen però no estan empadronades un total de 90.000 persones. 

Clima
El clima és continental. Els estius són molt calurosos i secs; mentre que els hiverns són freds i amb precipitacions irregulars.

Economia
Ciudad Real és el centre comercial de la producció agrària de la Manxa. Especialment, són de principal impor tància els conreus de cereals, de la vinya i de l’olivera. La indústria d’aquesta ciutat manxega és derivada de l’alimentació. 

Cuina
La cuina de Ciudad Real es caracteritza per l’elaboració de plats contundents. Podem esmentar el “pisto” manxec, els gaspatxos, les “migas” amb xoriço, el guisat de bacallà i la “caldereta, feta amb carn de xai o de cabrit. També són molt típics els plats de caça. Tot plegat, pot estar regat amb vins de la denominació d’orígen Valdepeñas i de La Manxa. I per postres, podem mencionar les “yemas”, les “torrijas” i el formatge manxec acompanyat de mel. 

Compres
Es poden realitzar compres d’artesania en fang, brodats, talles de fusta i ganivets i navalles. Festivitats Alguna de les festes més típiques de Ciudad Real són: la Setmana Santa, declarada d’interès turístic regional; “Los cruces de Mayo”, que se celebra el primer dia de maig; “La Pandorga”, el 31 de juliol; i la processó de “La Octava Virgen”, el 22 d’agost. 

Pàgina web
www.ciudadreal.es/turismo.html

Ciutat i capital de la província homònima, a la comunitat de Castella-la Manxa, situada a l’extrem sudoccidental, Ciudad Real va ser fundada el 1255 per Alfons X, el Savi, amb el nom de Villa Real. El segle XV va ser l’època de màxim esplendor de la ciutat, sent la seu de dos dels òrgans de control més importants dels Reis Catòlics: la Santa Hermandad i la Santa Inquisición. 

Es tracta d’una ciutat de forma circular, que presenta una estructura radial. En els seus orígens l’alcàsser Reial envoltava l’actual Ciudad Real. Era un recinte emmurallat que en el seu esplendor comptava amb 130 torres i 8 portes. Avui dia encara es conserva la porta de Toledo, que data de l’any 1328 i que està flanquejada per dues torres de dotze metres d’alçada. 

Un dels edificis religiosos més importants és la catedral, construïda sobre les ruïnes d’un temple romànic. Tot i que es va començar a construir al segle XVI no va estar totalment acabada fins al XIX, per la qual cosa tant en el seu interior com a l’exterior es barregen elements de diversos estils artístics, destacant el retaule renaixentista que inclou la Verge del Prado. 

Però un dels temples més antics i amb més valor artístic de la ciutat és l’església de Santiago, que va ser construïda entre els segles XIII i XIV. Un altre edifici religiós que mereix la pena de visitar és l’església de Sant Pere, aixecada entre els segles XIV i XV. 

D’estil gòtic destaca la bellesa de la seva façana. No en va, aquest temple ha estat declarat Monument Nacional. 

També cal destacar el convent de les Carmelites, del segle XVII, amb caràcters renaixentistes i d’influència barroca. 

De l’arquitectura civil, no podem deixar de banda la Casa d’Hernán Pérez del Pulgar, ubicada al passeig del Prado. Es tracta d’un “caserón” del segle XV, tot i que la
façana data d’un segle posterior. 

Altres edificis destacables són el Rectorat de la Universitat, antigament un palau; i l’antic Casino, actualment Conservatori Municipal. Menció a part mereix la Diputació Provincial. D’estil neoclàssic, a l’interior acull una interessant col.lecció de pintura del segle XIX. 

Molt més contemporani és l’edifici de l’Ajuntament, ubicat a la plaça Major. Va ser construït l’any 1976 i el seu estil recorda l’arquitectura nòrdica. A l’interior acull pintures notables d’artistes manxecs.

Per Tot Granollers / AMIC – Redacció