“Raúl Ruiz”. Diversos autors. Editorial Cátedra/Filmoteca española
Raúl Ruiz va ser un cineasta xilè nascut el 1941 i que ens va deixar l’any 2011 mentre residia a París, lloc on hi vivia de forma més o menys estable des de que es va exiliar del seu país d’origen l’any 1973 després del cop de Pinochet. Una filmografia torrencial iniciada amb un migmetratge experimental i avantguardista rodat a Xile que ha estat recuperat recentment, La maleta (1963), i que es va acabar quan ja no va poder vèncer per més temps la seva malaltia amb un film inconclús que va haver d’enllestir la seva dona i muntadora d’una part molt important dels films de Raúl Ruiz, Valeria Sarmiento, en la pel·lícula As linhas de Torres (2012).
Aquest novedós volum sobre la seva obra està conformat per l’aportació de diferents autors que en fan una aproximació global i actual a una filmografia poc estudiada i pitjor coneguda. Miguel Marías és l’encarregat de centrar-se més àmpliament en l’extensa obra de Raúl Ruiz per abastar l’obra ingent d’aquest realitzador itinerant, que va retornar al seu país en diferents ocasions un cop va retornar la democràcia. Una obra inabastable realitzada en tots els formats, estils, pressupostos i condicions que assoleix la xifra de més de cent vint treballs amb incursions inclús en el camp de la teoria i l’assaig sobre el medi cinematogràfic a Poétique du cinema (1995)
Entres altes veus convocades en aquest volum col·lectiu destaquen articles d’Adrian Martin, François Margolin, Jonathan Rosenbaum i l’aportació especial del que seria el seu amic i músic habitual Jorge Arriagada en una prolífica col·laboració mútua de fins a quaranta sis pel·lícules. Una complicitat arrencada amb el film satíric Colloque de chiens l’any 1977 a França i que es va perllongar durant 30 anys fins els darrers films de Raúl Ruiz, les extraordinàries Misterios de Lisboa (2010) i La noche de enfrente (2011)
Un director arriscat, anticonvencional, antinarratiu, surrealista i rabiosament lliure i personal que va fer gala d’una creativitat inesgotable amb films tan recordats en la seva etapa francesa com Tres vidas y una sola muerte (1996) o Genealogías de un crimen (1997). L’èxit i el reconeixement d’aquest període li va permetre treballar amb pressupostos més folgats en les seves aproximacions a figures artístiques com la el pintor Gustav Klimt a Klimt (2005).
Per Joan Millaret Valls / ACPG – Redacció
