Guardianes de la Galaxia. James Gunn. 2014

Tot i els seus déus amb martell i monstres verds, l’univers cinematogràfic de Marvel s’ha anat introduint a les sales amb títols que agafaven premisses de ciència-ficció i les arrelaven en els avenços tecnològics i les fórmules secretes a la terra. La invasió extraterrestre de Los Vengadores ja feia intuir, però, que aquest univers era, precisament això, un univers sencer. Ple de galàxies i planetes llunyans.

Sense por al risc, i gràcies a una marca ben establerta, sinònim d’entreteniment, Marvel situa la seva nova aposta ben lluny de la terra. Això sí, aprofita l’excusa d’un protagonista humà -i una excel·lent banda sonora que omple de records els més veterans de la sala- per mantenir aquest vincle entre la ciència-ficció i el costat més terrenal. La clau d’aquest vincle és el director escollit per presentar als espectadors aquesta banda de lladres i assassins d’altres mons. James Gunn passa amb ‘Guardianes de la Galaxia’ de dirigir títols de baix pressupost a encarregar-se de l’aposta milionària de la companyia. Gunn ha agafat aquests estranys personatges i els ha envoltat d’un humor, una música i unes situacions molt fàcils de reconèixer. Per a tot espectador de cinema, però especialment per a aquell aficionat a les aventures espacials de la primera trilogia d’Star Wars i la primera generació d’Star Trek. Amb unes gotes de la ciència-ficció ‘bruta’ de sèries com Farscape.

Gunn sap que té a les mans alguns dels personatges més estrambòtics de la casa i els envolta de referències fàcils d’interpretar per l’espectador. Uns protagonistes que, en el seu disseny i en les seves interpretacions -Chris Pratt es converteix en estrella davant els nostres ulls-, ja aporten un nivell tan alt d’originalitat i risc que cal un guió de manual (en el bon sentit) per aconseguir que milions d’espectadors es facin seus arbres amb forma humana i animals que parlen.

Per Albert R. Dot / El Tot Mataró i Maresme · Cugat Coma