Cinema: “Ciudades a la deriva. Trilogía” d’Stratís Tsircas

“Ciudades a la deriva. Trilogía” d’Stratís Tsircas. Editorial Cátedra. Colección Letras Universales

L’escriptor Stratís Tsirkas, nascut a El Caire el 1911 com a membre d’una extensa colònia grega existent a Egipte, té una important biografia del poeta Cavafis i va ser traductor, entre altres, de Stendhal, Schiller o Pavese. La trilogia Ciudades a la deriva és la seva obra més coneguda i ambiciosa i va ser escrita el 1965 després que des del 1963 s’instal•lés a Atenes, provinent d’Alexandria, fins a la seva mort el 1980. Aquest ingent obra va ser escrita des del compromís polític, històric i ètic i personal de Tsircas com a activista comunista i antifeixista.

La trilogia s’edita per primer cop a l’Estat Espanyol després d’una versió castellana desglossada en tres toms que va ser editada a Argentina els anys 1975 i 1977. La present edició conté una brillantíssima i extensa introducció a càrrec de Ioanna Nicolaidou, pràcticament un llibre dins d’un altre llibre, per retratar l’escriptor Tsirkas i el seu compromís polític, la seva visió gens colonialista d’Egipte, la seva admiració pel poeta d’Alexandria Cavafis, el procés d’escriptura de la trilogia, la construcció narrativa a través de la polifonia de veus que conté l’obra o la recepció crítica del text.

Aquesta crònica personal d’un fragment d’història grega del segle XX defensa el paper de la literatura en la construcció de la memòria històrica. Es tracta d’una novel•la riu de múltiples personatges, fets, mirades i llocs que fusiona el relat autobiogràfic i novel•lesc. Un relat reconstruït que es mou entre la història i la ficció fruit dels records i l’evocació de les experiències viscudes com un camí per incidir i participar en la reescriptura de la història.

La trilogia, un autèntic fresc històric representatiu d’un temps, està ambientada en l’esclat de la Segona Guerra Mundial i l’ocupació nazi de Grècia que l’autor va viure mentre es trobava a Alexandria. Davant de la imminent ocupació pel general alemany Rommel de la ciutat el 1942, l’autor i la seva esposa, Andigoni Casioti, igual que molts companys, fugen a Palestina com a refugiats. Stratís intensificaria el seu compromís polític a través de la militància clandestina. Aquest episodi de la diàspora grega es reproduirà de forma novel•lesca en el primer volum de la trilogia, El club.

Després de la victòria aliada a El Alamein la tardor del 1942, la guerra prendrà un altre caire. En aquest moment situat entre 1942 i 1943 comença el segon volum, Ariagni. Un moment ple de turbulències en la rereguarda del front de guerra a El Caire on esclata un conflicte intern entre faccions i sensibilitats diverses que posa en qüestió la unitat de l’oposició grega a l’exili. En aquest ciutat, cosmopolita i moderna, però també pobre i miserable, el protagonista central de la trilogia, Manos, serà acollit per la dona del títol, Ariagni, per fer constatar que el feixisme, la bèstia a combatre, també s’ha instal•lat en les relacions interpersonals.

El tercer volum de la trilogia, Bat, es circumscriu a un període de temps més breu centrat en els tràgics fets d’abril de 1944 provocats per l’amotinament de l’exèrcit grec a Orient Mitjà esclafat pels britànics i condemnat i repudiat per totes les forces de la resistència a Grècia, inclús el mateix Partit Comunista. Uns fets relegats a l’oblit i expulsats de la història oficial que Tsircas reivindica i reescriu després que “Àfrica estigués plena a vessar de gàbies atapeïdes d’antifeixistes grecs”. Uns esdeveniments que es convertiran en l’avantsala de la Guerra Civil que esclataria a Grècia entre 1946 i 1949 després del seu alliberament del jou nazi i que acabaria comportant la derrota de les esquerres. En aquest episodi es convoquen altres fets d’un passat que emergeix per confirmar el fracàs del seu protagonista, Manos, i els seus camarades.

Tsircas va afegir un epíleg en una quarta ciutat mediterrània, Salònica, al cap dels anys, el juny de 1954, en què els supervivents es retroben després d’una dura postguerra plena de persecucions, empresonaments i execucions per evocar els morts de la lluita contra el feixisme. Aquí es dona veu als desapareguts, molts silenciats o oblidats, i com afirma una protagonista, “¿Qui està més viu que els nostres morts?”. En aquest epíleg es formula un trist lament ple de retrets per acabar qüestionant-se tantes lluites viscudes així com el sentit del “nou món” que s’acaba d’instaurar.

Per Joan Millaret Valls / ACPG – Redacció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.