El ministre portaveu, Jordi Cinca, ha posat en relleu davant el fet que l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) hagi informat que està adoptant les mesures necessàries per identificar els possibles “indicis delictius vinculats a l’actuació de la direcció general i dels administradors de BPA, entre els que es troben els principals accionistes de l’entitat”, que evidentment els accionistes majoritaris, no pel fet de ser accionistes sinó com a administradors tenien l'”l’obligació” de conèixer com s’estava gestionant l’empresa. “Entenc que qualsevol administrador i especialment de l’àmbit financer té l’obligació de conèixer com s’està gestionant la seva empresa” ha manifestat. Cinca també ha expressat la preocupació per les dades fetes públiques per l’AREB sobre l’auditoria de PricewaterhouseCoopers (PwC) i ha afegit, quan precisament aquest dijous es compleix un any de la nota del FinCEN, que “l’escenari” en què ens trobem és més favorable del que podria haver estat inicialment.
Davant l’anunci de l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) que està adoptant les mesures necessàries per identificar els possibles “indicis delictius vinculats a l’actuació de la direcció general i dels administradors de BPA, entre els quals es troben els principals accionistes de l’entitat”, el ministre portaveu, Jordi Cinca, ha posat en relleu que els accionistes majoritaris, pel fet de ser administradors de l’entitat, havien de ser coneixedors de la gestió que s’hi feia. “Entenc que qualsevol administrador i especialment de l’àmbit financer té l’obligació de conèixer com s’està gestionant la seva empresa” ha manifestat. A més a més, ha expressat la preocupació de l’Executiu davant les xifres que s’han donat a conèixer de l’auditoria que ha dut a terme PricewaterhouseCoopers (PwC).
D’aquesta manera, Cinca ha exposat que una cosa és ser accionista, la qual cosa suposa un cert nivell de responsabilitat i una altra ser administrador d’aquesta empresa i ha explicat que en la nota de l’AREB es qüestiona que les persones que tenien una responsabilitat en la gestió de l’entitat hagin actuat “diligentment” per evitar que hi poguessin haver comptes a través dels quals es poguessin blanquejar diners. Ha destacat que com a administrador d’una entitat bancària cal “assegurar” que les diferents entitats que formen part de l’estructura del banc estan fent la seva feina, això, ha afegit, forma part “intrínseca” dels administradors. És a dir, que té l’obligació de vetllar pel bon funcionament de la seva empresa, i malgrat això no vol dir que si succeeix alguna anomalia hagi de ser necessàriament responsabilitat de l’administrador, però sí que és la seva obligació, ha afegit, haver fet tot el necessari per evitar-ho. Tot i així ha dit que no és responsabilitat de l’Executiu determinar-ho i que ja hi ha casos judicialitzats.
Quant a les dades de l’auditoria de PwC, Cinca ha posat en relleu que el preocupen ja que són “suficientment significatives” per posar en relleu una “problemàtica” que ara caldrà anar analitzant des de la UIFAND o si s’escau des de la Batllia o la fiscalia. “El fet que una entitat pugui tenir un nombre significatiu dels seus clients implicats o siguin qualificats de sospitosos” i que aquests clients “acabin representant un volum significatiu del volum de negoci, en aquest cas del 19%”, ha manifestat Cinca, el que el fa és generar “preocupació” i que espera que avancin amb celeritat els processos per anar aclarint cada un dels casos. Ha destacat, per tant, que amb aquells comptes que siguin sospitosos de blanqueig s’haurà d’actuar “amb conseqüència”. Mentre que amb aquells en els que calgui més informació l’hauran d’anar aportant i passant a Vall Banc si es detecta que són aptes.
Pel que fa a la demanda dels germans Cierco sobre una fusió, ha recordat que la decisió presa per l’AREB és la de la subhasta i ha lamentat que es vulgui donar “un caire polític” a un afer que és “tècnic” i també ha conclòs que no “li toca” al Govern dir amb qui s’han de fusionar les entitats bancàries. I quant al paper dels organismes supervisors, ha remarcat que es tracta d’un problema d’una entitat bancària concreta i que el que no es pot és per “justificar una entitat intentar esquitxar tothom” i dir que la feina dels supervisors “no ha estat la correcta”.
L’afer BPA, un any després
Ara tot just fa un any, el país es veia sacsejat per una nota del FinCEN nord-americà que qualificava BPA com a “preocupació de primer ordre” en matèria de blanqueig de diners. Aquest va ser l’inici de tot un procés, encara per tancar, en què Govern, INAF, els accionistes i els treballadors, han lluitat per protegir els seus interessos. A la sorpresa inicial, hi va seguir la ràpida actuació del Govern intervenint BPA, que va comportar mesures com la limitació de la retirada d’efectiu dels clients a 2.500 euros per setmana i compte.
Després de diversos ajornaments, s’espera que a finals de març pugui acabar el termini per presentar ofertes per a la compra de Vall Banc, el banc pont constituït el mes de juliol passat per l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) i que aglutinarà, un cop es faci el traspàs, els actius, passius i clients fora de sospita de BPA, de moment un 92,6% del total. Paral·lelament, Joan Pau Miquel, l’exconseller delegat de BPA, segueix empresonat des del 15 març del 2015 acusat d’un delicte continuat de blanqueig de capitals, tot i les múltiples peticions perquè se li concedeixi la llibertat provisional.
De la seva banda, els germans Cierco, accionistes majoritaris de BPA, han interposat diverses demandes als Estats Units i a Andorra contra la intervenció de l’entitat. D’aquestes, en destaca la reclamació econòmica de 365 milions d’euros per responsabilitat administrativa contra el Govern i l’INAF. Finalment, prop del primer aniversari de la intervenció, el FinCEN va emetre una segona nota en la qual anunciava que retirava les acusacions contra BPA, un fet que pot facilitar la culminació del procés de resolució de l’entitat.
Ara es compleix un any, però no es tanca el procés. Un procés en què tothom ha defensat els seus interessos però on hi ha hagut un col·lectiu que ha viscut amb especial incertesa i neguit l’evolució dels esdeveniments: els treballadors. De fet, actualment continuen al seu lloc de treball uns 179 treballadors dels 268 que eren abans de la intervenció. Uns empleats que ara estan pendents de com evoluciona tot l’afer i de com quedarà la seva situació laboral.
Cinca ha destacat que el que el Govern hauria “desitjat” que no hagués passat res. I ha afegit que les autoritats andorranes van procedir, des del primer moment, per evitar el contagi a la resta de la plaça financera i que perquè el problema “no s’enquistés” durant anys, es va impulsar la llei per a la resolució d’entitats bancàries i que una altra “obsessió” ha estat evitar el perjudici per als clients. Així, ha remarcat que un any després i “posant en una balança” la situació que s’hauria pogut tenir, l’escenari actual és “més favorable”. “El que havia de fer el Govern, sense entrar en judicis de valor, és vetllar per l’interès general”, ha destacat Cinca.
Text i foto. ANA
La paciència té un límit!
Señor Cinca, es de no creer lo que ustedes estan haciendo. No quiera lavarse las manos y pasarle el problema al AREB. Dieron infinidad de fechas para terminar con este problema y ninguna se cumplio. Resulta que ahora habla de probablemente finales de Marzo, siempre dejando una ventana abierta para que cuando llegue fin de Marzo digan fin de Abril y asi sucesivamente. La ultima promesa fue la de su presidente,que antes del año se solucionaba todo y encima ahora surge un final de auditoria con datos muy sospechosos, que hasta a los propios empleados del banco les causa sorpresa. Lo del AREB es vergonzozo, todo lo informan a traves de los diarios y resulta que un cliente se dirije al banco y nadie sabe nada. Le digo Sr.Cinca, dejen de jugar con los clientes de BPA, hay situaciones desesperantes entre ellos por no poder contar con sus ahorros desde hace un año. Los empleados tienen que aguantar todo tipo de insultos por culpa de ustedes, las autoridades, especialmente el AREB. Los miembros de este organismo ya deberia estar presentando la renuncia por incapaces. Van a terminar con la actividad financiera de Andorra, el mundo los mira y no pueden creer la incapacidad, la lentitud en resolver el problema y la falta de respeto hacia los clientes de un banco.