Ceuta

Ceuta
Ceuta (Víctor Fernández Salinas | wikimedia)

Superfície
19,3 Km2.
Població
Prop de 80.000 habitants, aproximadament.
Clima
A Ceuta durant pràcticament tot l’any es gaudeix de sol i clima mediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 20 graus.
Vegetació
El paisatge de Ceuta és el típic del mediterrani, amb boscos de coníferes, enzines i matolls.
Fauna
Ceuta és un lloc de pas de les aus migratòries que es desplacen entre Àfrica i Europa de la primavera a la tardor.
Compres
Ar tesania nord-africana, espècies, teixits, articles en pell i bijuteria. Les zones per excel.lència per efectuar les compres són el moll Cañonero Dato, el passeig del Revellón i de las Palmeras i el carrer Real.
Cuina
Donat que l’activitat pescera és un dels eixos fonamentals de l’economia de Ceuta, el peix és, precisament, una de les bases de la gastronomia d’aquesta ciutat. De dolços típics, en podem mencionar el flam d’Ametlla.

Municipi costaner, situat en el litoral nord-africà, tocant al Mediterrani, Ceuta està separat per l’estret de Gibraltar de la costa gaditana. Només trenta minuts en vaixell separen Ceuta de la Linea de la Concepción. Ceuta té la categoria de Ciutat Autònoma i forma part de l’administració espanyola. Tot i amb això, gaudeix d’un règim fiscal especial que afavoreix la venda lliure d’impostos.

Explica la llegenda que el mitològic Hèrcules va colpejar amb una maça gegantina Gibraltar i que de l’impacte va sortir d’un costat, el “Peñón” i de l’altre, el Monte Hacho. Justament, als peus del Monte Hacho va néixer Ceuta.

Des de l’antiguitat que Ceuta va ser un lloc de pas habitual de cartaginesos, bàrbars, bizantins, àrabs, portuguesos i finalment dels espanyols. Tots ells van la seva empremta en els monuments històrics que encara se’n conserven i també en els costums de la seva gent.

Un dels llocs més emblemàtics de la ciutat és la plaça d’Àfrica. Allà hi trobem el santuari de Santa Maria d’Àfrica. Es va construir al segle XV i es va remodelar durant el XVIII. La verge, d’orígen bizantí, va ser un regal d’un navegant portuguès al segle XV.

També a la plaça d’Àfrica hi ha el Palacio de la Asamblea, d’un estil sobri i elegant; i la Catedral. Aquest monument destacable va ser construït a principis del segle XV sobre una antiga mesquita musulmana, la qual, a la vegada, s’havia edificat sobre les restes d’una església bizantina. A l’interior de la Catedral hi ha la capella del Santíssim, en la qual s’exhibeix un interessant retaule d’estil barroc.

A la ciutat hi ha dos conjunts emmurallats, el de Merínidas i el Real. Aquestes muralles formen un fossat, d’orígen incert, pel qual poden navegar embarcacions.

Al Monte Hacho hi trobem una fortalessa, de la qual es desconeix la data que va ser construïda. El que sí que se sap és que l’any 534 va ser ordenada la reedificació de l’emperador bizantí Justinià I. En aquest mateix recinte, a mitjans del segle XIX, es va construir el castell conegut com el del Desnarigado. Molt a prop d’aquesta fortalessa es troben les torres portugueses, que daten del segle XV.

Un dels llocs d’oci més concorreguts pels habitants de Ceuta és el Parque Marítimo del Mediterraneo, un complex de llacs i jardins d’una extensió de més de 50.000m2, dissenyat pel canari César Manrique.