Comencem setembre, i a la Diòcesi d’Urgell, en la festa de la Nativitat de la Benaurada Verge Maria, el 8 de setembre, s’escauen les festes de la Patrona principal de la Diòcesi, la Mare de Déu de Núria, i també de la Patrona principal d’Andorra, la Mare de Déu de Meritxell. Des de 1956, l’Església, a través del Papa Pius XII, va ratificar solemnement el seu Patronatge sobre tota la Diòcesi d’Urgell, que ja venia de l’antigor, quan volgué fer estada entre nosaltres amb la creu, la campana i l’olla. I va ser el 23 de setembre de 2014, que el Sant Pare Francesc ens va fer el gran regal de declarar el Santuari de Núria, Basílica menor, és a dir temple honorat entre els altres temples catòlics, perquè s’hi retrobi la pau i la indulgència de la misericòrdia divina, i especialment un temple que aviva la unió amb l’Església de Roma i amb el seu bisbe, el Papa Francesc, el successor de l’apòstol Pere, que ens urgeix a viure avui, amb generositat, l’Evangeli de l’alegria.

Celebrar la solemnitat de la nostra Patrona arreu de la Diòcesi ens torna a recordar, amb els senyals distintius de Núria, la creu, la campana i l’olla, que venim de l’Amor crucificat i ressuscitat del Senyor Jesucrist, que ens empeny a estimar com Ell ha estimat, i a donar la pròpia vida com Ell a la creu. Ens ajuda a captar que la campana, la veu de Déu, és sempre el més important en les nostres vides, i que nosaltres, com campanes que ressonen, hem d’anunciar la seva veu, la seva Paraula, arreu i a tothom, perquè els homes se sentin atrets vers el seu Creador i Redemptor. I finalment l’olla, ens recorda que la solidaritat i la compartició que St. Gil practicava a Núria amb els pastors, són els nostres distintius de creients, ja que és per l’amor solidari que ens reconeixeran com a fills de Déu i es farà visible la nostra fe.

La Verge Maria, com a bona Mare de l’Església i Mare nostra, sempre recorda als seus fills, des de Núria, que cuidem la nostra fe cristiana i la transmetem amb fidelitat a les generacions que ens succeeixen, estimant les famílies i essent fidels a les nostres antigues arrels cristianes. Ella vol que visquem com a germans, sense odis ni violències, forjant un poble català unit i agermanat, pacífic i just, respectuós i acollidor dels qui vénen a cercar un futur millor. I que posar el cap dintre l’olla, signifiqui que estimem i defensem la vida, totes les vides de petits i ancians, dels encara no nascuts i de tothom, perquè la fecunditat arribi a totes les llars de Catalunya i del món. Sempre posar la dignitat dels més febles i necessitats al centre de la nostra societat, que hem de fer solidària i justa. És Jesucrist qui dóna sentit ple a les nostres vides, i Maria ens el regala des de la seva falda generosa de Núria. Ell ens beneeix amb la seva mà dreta i ens dóna el seu Evangeli, camí de vida, amb l’esquerra.

Que la Mare de Déu de Núria allargui el seu favor a tots els qui acudim a la seva protecció, perquè ens ajudi i ens refaci. Posem a les seves mans la nostra Diòcesi; els joves, la fe i el discerniment vocacional; així com el futur del nostre país que viu moments transcendentals. Ella beneeix la nostra tan antiga i tan jove nació catalana, ens guarda de perdre la fe en Déu, i sempre ens ensenya el camí de l’amor, la justícia i la pau.