Valorem en aquests dies d’estiu la santa missa; no la deixem pel darrer lloc… Recollint una inspirada homilia del Papa Francesc en la proppassada festa del Corpus Christi, ens pot fer bé acollir la gran veritat, que som un poble que celebra la fe, adora Déu i camina amb Ell. Amb tota l’Església, sempre hem de lloar el Senyor pel do de l’Eucaristia, celebració completa de la fe en Crist i aliment del nostre camí. Cada diumenge és com una “pasqua setmanal”, i durant tot l’any podem viure l’acció de gràcies, la unió amb El qui ens ha dit que “qui menja la meva carn i beu la meva sang està en Mi i Jo en ell” (Jo 6,56) i l’adoració amb agraïment i humilitat. Amb tot, la missa no esgota tota la celebració de l’acció de gràcies ni la seva presència real. Podem prolongar-la amb processons -com fem el dia de Corpus-, perquè el Senyor es passegi, entri, visiti les nostres llars, carrers i viles, i ens ompli de les seves benediccions; i al sagrari el tenim sempre realment present, sempre donant vida al món, sempre a punt de la nostra visita i oració devota. “El Mestre és aquí i et crida” (Jo 11,28).

 Per què hem d’estimar la missa i celebrar-la? Perquè tot està contingut en l’Eucaristia: ens alimentem de l’amor sacrificat i redemptor que és Jesús fet Eucaristia; som portats a la unitat de la fe i de la comunió eclesial per Jesús Eucaristia; adorem Jesús Eucaristia i caminem amb Ell, fet sagrament per a la ruta de la vida; i ens omplim de forces per imitar-lo en l’amor servicial i sacrificat. Aquests aspectes són inseparables de l’Eucaristia, i donen fesomia a tota la vida del poble cristià: un poble que, sintetitzant, celebra la fe, adora Déu i camina amb Ell, sense quedar-se mai quiet, anant endavant amb fe i amor.

Avui ens fixem en dos aspectes que ens poden ajudar espiritualment:

1.- Som un poble unit per la fe, que adora Déu. Nosaltres adorem Déu que és amor, que en Jesucrist s’ha donat a si mateix per nosaltres, s’ha ofert a la creu per expiar els nostres pecats i per la potència d’aquest amor ha ressuscitat de la mort i viu en la seva Església. Nosaltres no tenim un altre Déu fora d’aquest. Quan l’adoració del Senyor se substitueix per l’adoració dels diners, de la violència o del poder, s’obre el camí al pecat, a l’interès personal i a l’abús. Quan Déu no és l’únic Senyor, hom es torna adorador dels ídols i del mal. “Ans deslliureu-nos del mal” vol que preguem Jesús (Mt 6,13). Els cristians no volem adorar res ni ningú en aquest món que no sigui Jesucrist. Bellament ho diu el cant: “No fixeu els ulls en ningú més que en Ell…”

2.- Som un poble que camina amb Crist i rere d’Ell, intentant posar en pràctica el seu manament nou, que va donar als deixebles en el darrer Sopar: “Estimeu-vos els uns als altres, tal com jo us he estimat” (Jo 15,12). El poble que adora Déu en l’Eucaristia és el poble que camina en la caritat. Adorar Déu en l’Eucaristia, ha de significar caminar amb Déu en la caritat fraterna. Estem, doncs, cridats a donar testimoni de solidaritat concreta amb els germans que ens necessiten, amb els més mancats de justícia, d’esperança, de tendresa… La tendresa eucarística de Jesús, està feta d’amor delicat i pur, i ens atreu vers el nostre proïsme, per estimar-lo de manera semblant.

Si adorem Crist i caminem rere d’Ell, i amb Ell, la nostra Església diocesana i cadascun de nosaltres creixerem en la fe i en la caritat, en l’alegria d’evangelitzar. L’Eucaristia celebrada i adorada és i ha de ser la font de la nostra vida cristiana.