Després de dinou anys, la història dels Pirineus torna a ser la protagonista amb la celebració del 3r Congrés internacional d’història dels Pirineus. L’esdeveniment té com a principal objectiu “intentar canalitzar tots els esforços individuals amb una trobada que permeti intercanviar notícies i novetats, per donar a conèixer la història dels Pirineus de forma transversal”, ha destacat durant la presentació el secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, Carles Gascón.

El congrés tindrà lloc a la Seu d’Urgell i a Andorra la Vella del 16 al 18 de juny. La conferència inaugural anirà a càrrec de María Jesús Peréx Agorreta, degana de la facultat de Geografia i Història de la UNED. Serà el 16 de juny a l’església de la Immaculada del Seminari diocesà. A partir d’aquesta data, tota la resta de conferències es traslladaran al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. De moment, hi ha 93 inscrits i 59 comunicacions, de les quals 14 se centraran amb Andorra. Aquestes xifres fan dir al director de l’Institut d’Estudis Andorrans, Jordi Guillamet, que és “molt més exitós del que ens pensàvem el primer dia que el vam plantejar”.

“Els centres d’investigació estan lluny del Pirineu i això fa que sigui car pujar a fer recerca, encara queden moltes coses als arxius per revisar i el desenvolupament historiogràfic se’n veu ressentit, i a més hi ha una manca d’interès històric”, ha explicat el secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, Carles Gascón. És per això que s’ha organitzat el III Congrés internacional d’història dels Pirineus per intentar superar la manca d’interès i canalitzar tots els esforços individuals amb una trobada que permeti intercanviar notícies i novetats en relació a la història dels Pirineus.

El congrés tindrà lloc a la Seu d’Urgell i a Andorra la Vella del 16 al 18 de juny i la conferència inaugural anirà a càrrec de María Jesús Peréx Agorreta, degana de la facultat de Geografia i Història de la UNED. A partir d’aquí, el congrés es desplaçarà al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. De moment hi ha 93 inscrits i 59 comunicacions, de les quals 14 se centraran amb Andorra. Aquestes xifres fan dir al director de l’Institut d’Estudis Andorrans, Jordi Guillamet, que és “molt més exitós del que ens pensàvem el primer dia que el vam plantejar”. A més, Gascón remarca que Andorra és l’únic cas que té un poder estatal autòcton i propi de la carena pirinenca, fet que provoca que tingui un gruix d’estudis molt més elevats que els pobles que formen part del Pirineu.

Les comunicacions de temàtica andorrana giraran al voltant de diversos temes, com ara el jaciment de la marginada, el jaciment de la feixa del moro, estudis històrics del país o l’estudi que planteja saber la despesa energètica d’una casa andorrana al segles XIX. Com que la inauguració del congrés es fa a la Seu d’Urgell, també hi ha deu conferències amb una relació molt estreta amb la població catalana. La guerra civil, la premsa durant la república o els resultats de les últimes excavacions fetes a la catedral de la Seu que podrien determinar restes del segles V i VI, en són les més destacades.

El congrés està dividit en cinc grans blocs que es repartiran entre els tres dies de celebració. La primer bloc versarà sobre la producció i intercanvi en el marc d’una economia de muntanya. El segon tindrà com a fil conductor la diversificació social de les comunitats pirinenques. Durant la tarda, del 17 de juny, serà el torn d’una ponència centrada en les realitats polítiques i administratives en l’àmbit pirinenc. Per finalitzar el primer dia de ponències, el tema triat ha estat l’assentament i hàbitat en un medi complex. El 18 de juny el congrés se centrarà en l’expressió artística i cultural als Pirineus.

Cadascun d’aquest blocs s’inaugurarà amb una ponència de trenta minuts i, a partir d’aquí, es desenvoluparan les diverses comunicacions que s’engloben en cada bloc i tindran una durada aproximada de deu minuts. Aquesta tercera edició és impulsada pel Centre Associat de la UNED de la Seu d’Urgell, l’Institut d’Estudis Andorrans i l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, amb la col·laboració del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior d’Andorra, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, el Comú d’Andorra la Vella i el Bisbat d’Urgell.

ANA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada