Trilogia completa
Si més no, a la meva bibliografia. Perquè llegint el llibre Arrossos d’en Quim Marquès, que acaba de publicar Cossetània Edicions, em salta a la vista i al cervell unaLlegir
Si més no, a la meva bibliografia. Perquè llegint el llibre Arrossos d’en Quim Marquès, que acaba de publicar Cossetània Edicions, em salta a la vista i al cervell unaLlegir
Seria absurd negar la profunda crisi que estan patint, sobretot a les poblacions mitjanes, els nostres mercats municipals. Els mercats tradicionals i estables on molts de nosaltres anem encara aLlegir
Aquest estiu, tot preparant a la meva neta gran pel pas del món de les operacions matemàtiques al món dels problemes també matemàtics, m’he adonat que aquest pot ser l’exempleLlegir
Cal reconèixer que han guanyat la batalla. Si més no a les conurbacions importants on, lentament, els mercats van perdent el seu sentit original i majoritari de producte fresc iLlegir
El llegir ens està fent perdre l’escriure. Una conversa amb el cuiner Pep Nogué tot preparant una xerrada al programa “El Suplement” de Catalunya Ràdio ens ha fet veure laLlegir
Utilitzo intencionadament el plural tot i ser conscient que l’empedrat és un plat tradicionalment confeccionat amb mongetes, bacallà, un toc de ceba degudament desfogada pel pas per la sal purgadora,Llegir
Quan el mercat era monocord i les amanides es feien a l’estiu amb enciam llarg (també dit romà) i a l’hivern amb escarola, les coses estaven clares. Un i altreLlegir
En la meva darrera aportació escrita vaig caure en l’errada que quasi tothom va cometre en opinar sobre la polèmica generada pel cuiner Jordi Cruz en parlar dels aprenents remuneratsLlegir
Deia Juan Mari Arzak ja fa una vintena d’anys que sense els estatgers que anaven a les seves cuines a aprendre (pagant!!!) no hauria pogut mantenir el nivell del seuLlegir
Haig de confessar que les amanides foren la meva per entrar a la cuina. En un temps d’amanides de sota, cavall i rei (enciam, tomàquet i olives) tallades de qualsevolLlegir
Ha mort el company i amic Pere Tàpias. L’home amb qui vaig descobrir, quan érem joves, que no totes les salses venien de Paris i que la coca enramada podiaLlegir
No ens hem d’esquinçar els vestits. Que els nostres cuiners gironins hagin canviat l’argent pel bronze, era fins a cert punt previsible. Cal recordar que la llista del The World’sLlegir
Hi ha una mena d’invasió subtil que als amants de la cuina ens preocupa. Similar a la que, als anys 80 del segle passat, va omplir els nostres restaurants deLlegir
Recordo haver coexistit gastronòmicament amb el factor. Quan em menjava un grapat d’ametlles crues i, de sobte, una d’elles resultava amargant i em feia escopir. O quan menjava els llobarretsLlegir
Curt i ras. Mengeu tanta pasta com vulgueu. Però no qualsevol i preparada de qualsevol manera. Les virtuts i els defectes d’un plat venen del què, però també del com.Llegir
No sóc massa partidari de donar veu a les relacions entre aliments i salut, però si en la meva darrera aportació vaig trencar una llança en contra del panga, emLlegir
Aquests dies ha saltat alguna que altra alarma arran, entre altres, de la decisió de Carrefour de retirar de la seva peixateria el filet de panga. El peix gat delLlegir
És un dels plats estrella als programes de cuina a la radio. Esmenteu la croqueta i començaran a ploure trucades, tweets i altres notificacions. La croqueta ho suporta tot. ComLlegir
Estem a punt de tancar aquest 2016 que en el seu moment fou proclamat any internacional dels llegums i, si féssim cas d’alguns anuncis i proclames, hauríem de concloure queLlegir
Fòrum d'Economia 2024