És la solució que han trobat la majoria d’establiments per atendre les exigències de la nova llei d’etiquetatge que obliga a explicitar una colla d’indicacions…Llegir

Altra cosa ben diferent és si volem. Però tot sembla indicar que l’inevitable i popular fast food està passant per hores baixes. Llegir

No pot ser que un país com la nostra Catalunya, que aspira a seguir essent una potència gastronòmica, no sigui un niu d’IGPs, DOPs i demès mecanismes per garantir la qualitat….Llegir

No és casualitat que les grans celebracions, sobretot de l’àmbit familiar, tinguin com element central una referència gastronòmica.Llegir

No és ni de bon tros un fenomen nou. Els cuiners de l’aristocràcia francesa del segle XVIII, quan ja no varen saber d’on treure més idees noves pels plats que oferien als seus senyors…Llegir

Les cases d’ibèrics sovintegen. És notori. També que darrerament han entès que quedant-se rere del taulell esperant clients que demanin 200 g de pernil per sopar…Llegir

Contrasta amb la relativa rapidesa amb què, un cop assegut a la taula del restaurant habitual, et porten, junt amb la carta de plats del dia, la cistella del pa…Llegir

A l’amic Josep Sabatés (Pep Salsetes per molta gent), ex-cuiner avui dedicat en cos i ànima al tomàquet i verdures similars, li ha faltat l’ull comercial per apuntar els seusLlegir

Ho he intentat entendre però no me’n surto. Més que res, perquè tots els especialistes en temes d’autoestima diuen que aquest ambient de pessimisme general no és bo per ningú.Llegir

La forma de cocció que tothom associa amb bon temps i calor. Curiosament. Perquè també és el mètode que sol fer suar més la cansalada al cuiner o cuinera. Llegir

Fa temps que constato com el tomàquet de les nostres botigues es va diversificant, embolicant l’usuari. Aquelles tres categories (d’amanir, sucar i cuinar) que mantenien les nostres mares, estan desapareixentLlegir

La proposta relativament innovadora que s’ha engegat a Girona i on un total de divuit comensals comparteixen un espai penjat a set metres per damunt del riu Onyar amb unLlegir

Un col·lectiu de quinze restaurants francesos dels que poden presumir de tenir estrelles Michelin i, per tant, d’una certa autoritat en el tema, acaben de crear una associació que premiaràLlegir

Soóc conscient que els brous de la meva infantesa generalment acabaven en forma d’un arròs i fideus on ambdós pilars de la nostra gastronomia quotidiana acabaven en una més oLlegir

Fa alguns anys, fou el pinyó. Tothom ens va alertar de l’arribada als nostres mercats del pinyó xinès. Un pinyó més curt i de forma més panxuda que, segons elsLlegir

Els amics de Cossetània acaben de publicar un nou títol de la seva magnífica col·lecció de llibres de cuina El Cullerot, que porta el nº 61 de la mateixa iLlegir

Curiosament, tot i la mala premsa que sol tenir entre els que aspiren a baixar uns quants quilets, el pa està vivint una revifalla que, si sabem fer bé les coses, pot acabar resultant interessant.Llegir