Per:
El

Hi ha mots que són com selfies. Que retraten més qui els fa servir que no pas la cosa o persona que designen. Aquests dies passats de foc creuat entreLlegir

Per:
El

Sentia empoderaments per tot arreu i no sabia què era el que em grinyolava, però el cert és que em causava un xerric a l’orella. Vaig pensar ‘és clar, ésLlegir

Per:
El

Paradoxes de la vida: cosa deu ser un dels mots més polisèmics del nostre repertori (el fem servir per referir-nos a una pila de… coses), i en canvi no téLlegir

Per:
El

Vol dir, literalment, ‘saltar a sobre’. Del verb llatí insilire. La gràcia, sí és que en té cap, és que es tracta d’un derivat culte (de l’ètim saltare).    Els diesLlegir

Per:
El

Per aquelles paradoxes dels diccionaris, imputat no té entrada pròpia al DIEC i diputar sí. I en canvi segur que la majoria sabriem definir millor la primera que no pasLlegir

Per:
El

Sembla impossible que hàgim pogut arribar fins aquí sense esmentar un dels grans protagonistes del conflicte. I sobretot un dels que ho continuarà essent, perquè ja fa temps que hemLlegir

Per:
El

No faré cap al·lusió malèvola al fet que el primer anglicisme d’aquesta sèrie hagi arribat empès per la força de les xarxes socials, a partir de l’etiqueta #pressingCUP. De fetLlegir

Per:
El

Una prova més, si calia, que Spain is different: les dictadures italiana i alemanya del segle XX van rebre el nom de sengles conceptes de natura política (feixisme, de fascio,Llegir

Per:
El

Batejar un partit polític, igual que batejar una criatura, no és cosa senzilla. És difícil sintetitzar conceptes i alhora afinar definicions. I no sempre te’n surts, perquè la brevetat sovintLlegir

Per:
El

Els dos interventors de la nostra vida han estat el del tren i el del banc. Del primer en diem revisor, més comprensible, mentre que del segon en sabem benLlegir

Per:
El

És un d’aquells mots que viuen a l’ombra de la sospita de ser barbarismes (jo ho vam veure amb el verb rompre, per exemple), però en aquest cas segurament aLlegir

Per:
El

A mesura que s’acosta l’espetec, la batalla es fa més crua i els termes del conflicte s’acumulen: mandat, sublevació, imputar, sufocar, cop d’estat… Els bàndols no paren de proporcionar-me material,Llegir

Per:
El

Si als principatins els demanéssim derivats del verb rompre, és probable que els costés de trobar-ne, perquè per a molts és completament desconegut (o fins considerat barbarisme i tot). EnLlegir

Per:
El

No sé com anunciar-ho perquè soni prou solemne. Fent una endevinalla, per tal d’afegir-hi suspens? (De quin mot prové acord? De corda? De record?); o potser repassant tots els motsLlegir

Per:
El

Segurament ningú l’espifiaria si ara demanés de quina mare prové el terme rei de la dialèctica electoral, majoria. No, no és cap parany; deriva, en efecte, de major (major, -oris,Llegir

Per:
El

No deixa de ser simptomàtic que les vicissituds històriques hagin acabat fixant aquest adjectiu tan peculiar per designar el fenomen d’imposar-se en unes eleccions amb més vots que la sumaLlegir

Per:
El

Mostra de la fragilitat de les llengües petites davant els grans devoradors és que d’aquelles pel·lícules d’éssers sobrenaturals o de situacions angoixants que ens tenen amb l’ai al cor araLlegir

Per:
El

Que els diccionaris van per darrere de la realitat ho demostra el fet que avui dia, davant del mot banc, segurament la primera cosa que ens ve al cap ésLlegir

Per:
El

Tant fixar-se en els cognoms i sovint la substància és en el nom. La casualitat ha volgut que quan encara ressonen els brams d’ase patronímics hagi aparegut una esquela queLlegir